Enfilant el camí abroad (vol.III) - Hit the North 2012

El passat dissabte dia 4 de febrer, més de 300 ciclistes es van aplegar de bon matí al Philips Park de la localitat de Bury (Manchester). Aquell dia no hi havia Francescs, ni Manels, ni tan sols “el Yusep”. Aquell dia hi havien Andys, Duncans, Toms, i un servidor: Dani Martos per seguir fent historia més enllà de Catalunya. Això és Anglaterra. Això és HIT THE NORTH 3!

Hit the North 3 (edició 2012) és una cursa que es realitza durant dues hores en un circuit d’uns 5 km (3,5 milles) on pots trobar trialeres, camins amples, rius i trams no ciclables abans de tornar a passar la línia de sortida. Només arribar ja em vaig fer una idea visual de que el nivell dels corredors no diferia gaire del que estic acostumat a Catalunya. El que sí que em va sobtar va ser la diversitat de tipus de bicicleta que hi havia. A més d’algunes BTT i algunes bicis de Cross bastant maques, vaig tenir l’oportunitat de veure amb els meus propis ulls algunes Fat Bike (bicicletes especials per la neu) que, tot i rodar en el mateix circuit que la resta, competien a part.

Així doncs, 10 del matí es donava el tret de sortida. Per experiències anteriors en aconteixements d’aquest tipus, vaig decidir col•locar-me a la segona fila de sortida per evitar embussos durant la primera volta. Després d’uns primers metres frenètics en pujada on els més forts van sortir a mossegar, va haver-hi una primera selecció natural on vaig quedar situat cap al final del grup dels més forts. A partir d’aquell moment les primeres voltes van ser tot un conjunt de sensacions: Descobrir tot el circuit, veure quins eren els punts on podia aprofitar per rodar més fort, i recuperar el tacte a les mans que havien quedat glaçades com a conseqüència dels 4 graus negatius que ens acompanyaven.

Un cop passada la línea de meta per primera vegada em vaig veure fort i vaig començar a fer alguns avançaments fins que vaig arribar a un grup de corredors amb els que ens anàvem succeint de manera constant. Pensava que les bicicletes de cros tindrien certa desavantatge, però vaig comprovar que son capaces de baixar per bastants llocs si es fa amb estil, i que sobre pista ample son molt difícils de seguir!

Dit això, i passades un parell de voltes més, la natura va voler que aquell dia fos encara més èpic, deixant caure les primeres volves de neu després de la primera hora de cursa. Els camins es van enfarinar i, en un paisatge en el que jo i el company Sergi Reventós sempre haviem somiat començar a anar en bicicleta, em vaig veure competint sobre la neu. A partir d’aquell punt tot va agafar un to una mica més relaxat donades les condicions del terreny i un cansament que començava a aparèixer.

Tot i que anava mentalitzat en acabar dins del top 50, finalitzades les dues hores vaig creuar la meta després en la posició 70 de 278, sota una nevada cada cop més forta i molt content d’haver pres part una gran cursa com aquesta. En quant a la organització, va ser molt correcte durant tot l’esdeveniment (punts de control, senyalització, speaker, fotògrafs i fins i tot una orquestra i un grup de samba al punt més alt del parc) però, després de 17 pounds d’inscripció, un aquarius a l’arribar sempre s’agraeix.

Seguim Enfilant el Camí

Crònica By: Dani Martos

Posts relacionats per categories