Costa Brava Xtrem Running, 3 dies per enmarcar!

Primera Etapa

A les 14:00 de divendres, amb un ambient increïble, donen el tret de sortida des de Blanes. Sortim amb un solet molt agradable, però que molt aviat donarà pas a un dia gris, perfecte per córrer.

La sortida la fem conjunta els corredors de la Xtrem (3 etapes) i els de la Selva Marítima (1 etapa). Això fa que el ritme sigui bastant alt tenint en compte el que tenim per davant. Els primers 10 km els passem en poc més de 60'. A partir d'aquí però , la cosa canvia radicalment. Tot el desnivell de la etapa és troba al final. Un trenca cames criminal, que sumat a la frotíssima humitat, passarà factura a més d'un. Pel que sento a l'arribada hi ha bastants abandonament entre els de la Selva Marítima.

Aquí es on començo a avançar corredors amb dorsal blau (Selva), i això dona una gran injecció de moral tot i que se que la meva "guerra" esta amb els Xtrem's.

Si les pujades son bèsties, les baixades encara ho són més, per obrir-se el cap!

Els paisatges, espectaculars, tenim un país que és una marevella. Acostumat a tirar sempre cap a la muntanya, gaudir de la Costa Brava corrent és un autèntic plaer.

En res estic a l'arribada, m'ha passat volant! Entro amb 2h49', i més o menys entre els 40 primers de la Xtrem. La pizza i l'Estrella Dam va durar ven poc!!!

En arribar a l'hotel, quina sorpresa quan ens diuen que l'ajuntament ha cedit les piscines municipals per als corredors. Ens falta temps amb la Núria per anar cap als jacussis!!!

A l'hora de sopar, l'ambient post cursa és el millor del dia. Tots els corredors lluïen la samarreta de l'animalada més bèstia que havien fet, ultres, ironmans, maratons de tot tipus... és bastant evident que allà no no n'hi ha ni un que estigui bé del cap.

Compartim sopar amb J.Abueso, Xesc Terés, Xavi Marina, Jaume Tolosa, tots bèsties del ultra fons. Ens asentem a taula en David i en Pablo,sense saber  que serien els meus companys d'etapa de l'endemà.

Segona etapa

A les 6 del matí sona el despertador. Comença el segon dia, ens esperen 55 km, pel que diuen els més durs de tota la cursa.

En teoria havia de ploure tot el dia, però al final aguanta tot el dia amb un plugim finíssim que ens dona un dia de puta mare per córrer. Sembla mentida el que fa la humitat, però tot i que no fa massa calor, no paro de beure en tot el dia.

Els primers 20 km tornen a ser molt ràpids, però ja comencen a pesar una mica les cames. Travessar les platges és fa molt dur, costa molt córrer per la sorra. Avui però, porto polaines, per evitar que m'entri res a les bambes. Tot i així, un error de càlcul al passar per unes roques fa que una onada hem mulli fins als turmells. Sort que portava uns mitjons de recanvi.

En un abituallament al km 30 hem trobo als els dos corredors amb els que vam sopar ahir, amb els que anirem junts ja practicament fins al final de l'etapa.

Els abituallaments avui són l'òstia, perquè la Núria va amb un autobús amb la resta de familiars i me la vaig trobant en punts estratègics. Això dona un força increïble. A més a més, cada punt de control és una festa entre familiars i staff cridant i animant, un 10 per tots ells.

Arribo a meta en 7h18', bastant petat, però havent retallat temps a la general. 

Encara no han sortit classificacions, però crec que passo del 40 al 29. Content i una mica cagat per com estaré demà.Avui no hi ha Estrella a l'arribada, però ho soluciono ràpid anant a buscar una Voll Dam al bar del càmping xD

    (foto instagram)

La tornada cap al hotel la fem en autobús. Dutxeta i baixem una estona al bar de l'hotel Allà coincidim amb en Txema (organitzador de la Rialp Matxicots) , el seu company en Jose i les seves dones, i fem una birra amb ells. Aquests moments són els que fan especial aquesta cursa, poder compartir estones amb altres tarats com nosaltres. Sopar amb en David i en Pablo, i cap al brifing. Avui en Xavi Marina i al seva dona, a part d'explicar el planning per l'últim dia, fan un petit homenatge a 4 corredors que han estat en totes les edicions del CBRX. Un gest més que demostra que això per ells és més que una cursa, que ho viuen, tan en Xavi com tota la seva família que esta bolcada al 100 % en la cursa, els corredors i els seus acompanyants. A mi m'han tractat bé, però a la Núria l'han portat els 3 dies com si fos una reina, i això es d'agraïr.

Acaba el brifing i tots cap a dormir, que diumenge l'esmorzar és a 4:45 i la sortida a les 6:00 am

Etapa 3

A les 6:00 en punt donen el tret de sortida de l'última etapa, per davant 55 km en teoria més suaus que els d'ahir. Previsions de pluja, tot i que fins ara sembla que aguanta.

Creia que estaria més fotut de cames, però sembla que puc córrer prou bé així que aprofito per posar-me al grup de davant, juntament amb en Pablo i en David.

No portem ni un km que comença a ploure, en pocs segons el que són 4 gotes es converteixen en una turmenta de dos parells de collons. Ràpidament em poso l'impermeable, però esta caient aigua amb moltíssima força. Els camins de ronda s'inunden, i correm amb aigua per l'alçada dels turmells. El David no porta impermeable i a sobre el genoll li comença a fer mal, es va quedant enrere. Al arribar al meta m'asseventaré que va tenir que plegar al primer punt de control. No pateixis David que a la pròxima segur que surt bé!

Anem sumant km's amb en Pablo, fins al km 13 on tronem un camí ample que cap a l'esquerra, marcat, i un corriol que tira a lla dreta, també marcat. Evidentment tirem cap al corriol pensant que l'altre marca és un error, i anem tirant. El camí es bastant dur, amb una llarga i pronunciada pujada que ens costa una bona estona de superar. I quan arribem a dalt...sorpresa!!! Tots els corredors que teníem a darrera ara els tenim davant. Miro camí amunt i veig, almenys una filera de uns 30 corredors fins on allarga la vista. Ofuscat i pres per la ira, començo a apretar el ritme, a córrer com si quedessin 5 km per el final, penso, no pararé fins que els passi a tots!!! Poc a poc van caient un a un.

            (aquesta és la pujada "bonus track" i com veureu al peu de la foto, hi havia marques a seguir, tot i que no hi havien de ser)

Al següent abituallament, on m'espera la Núria, m'expliquen que algú ha canviat les marques, i em estat uns quants els que ens hem equivocat. Ara porto un ritme de puta mare, així que ja decideixo apretar fins al final i intentar esgarrapar tot el temps perdut. (dies després m'entero que va ser un error humà en el marcatge)

La pluja ens dona una mica de treva i comença a afluixar, i van passant els km's i em sento bastant bé. El paisatge d'avui és una passada, no perdo l'oportunitat d'anar fent fotos. Amb la pluja sembla que estiguem corrent per Escòcia. La Costa Brava és una passada.

Al km 35, en torno a trobar la Núria que m'ha portat unes bambes de recanvi! Això ja es l'hòstia, es canviar el calçat i trobar-me perfecte. Entro en calor i puc treure'm el paravent. Ja queda molt poquet pel final, això ja esta fet! Ara ja només ens queden un parell de pujades fortes al final i ja tindrem Portbou a tocar.

Vaig tirant fins que torno a veure corredors davant meu, resulta que és en Jose, així que em poso a roda i fa de llebre a les dues últimes pujades. Des de dalt de l'últim turó veiem l'arribada, Portbou i l'arc de meta. Comencem la baixada l'andorrà, jo i un altre corredor. Queden un parell de km's i ara ja no és moment de ser competitiu, decidim que entrarem els 3 junts. Un cop més la màgia de l'ultrafons, o heu vist alguna vegada algú en una cursa d'asfalt entrant  a meta amb un altre corredor, sabent que es juga el top 20 amb ells?

Entrem a meta i ja ho tenim, som finishers del Costa Brava Xtrem Running, 135 km a les cames i una satisfacció dins que no es pot explicar, s'ha de viure!!! Han estat 3 dies per emmarcar. Si córrer t'agrada, imaginat poder córrer 3 dies seguits per un lloc tan espectacular com pot ser la Costa Brava, i a sobre amb el gran ambient post cursa que pots compartir amb la resta de corredors.

Sobretot vull donar les gràcies a l'organització, Xavi Marina i la seva dona, la Neus, per estar tan volcats en aquesta cursa. El tracte als corredors és genial, i el dels acompanyants és encara millor. La meva dona esta embarassada i hauríeu d'haver vist amb la delicadesa que l'han portat els 3 dies. Ja us asseguro que repetiria amb els ulls tancats.

I no em puc deixar la Núria, que m'ha acompanyat els 3 dies, matinant de valent i estant sempre allà,  plogui o nevi, donant-me el suport sense el qual seria impossible complir tots els meus objectius i bogeries. Gràcies!!!!

Resultat final: 135 km 16h47'11'' posició 25 Ritme mig 7'28 min/km (segons el meu garmin va faltar algun km,en van sortir 130, però tampoc no els aniré a reclamar xD)

144 corredors vam sortir divendres, 134 dissabte, i diumenge 115. En total 28 abandonaments, mostra de la duresa d'una prova per etapes, i la importància de saber regular.

Posts relacionats per categories