Enfilant el camí

Zurich Marató de Barcelona (setmana 9/15)

2012-02-13T09:05:00.000+01:00

Bona setmana, continuo amb la dificultat per compaginar els entrenos amb la feina, però suposo que això és un problema que ens afecta a tots. A vegades ens preocupem per no haver pogut complir amb el planing al 100%, però no hem d'oblidar que som, populars, i la gràcia i el mèrit del que fem és exactament aquesta, trobar hores d'allà on no n'hi ha per a poder sortir a córrer.

Dilluns: 40' rodatge +15' (4'15) + 10' (4'02) + 1km a 3'55 15.27 km
Dimarts : Rodatge de 50' 8,78 km
Dimecres: 3 km a 3'56 + 10 x 300 (ritme entre 3'21 i 3'30) + 1 km a 3'46 11.58 km
Dijous: Impossible entrenar
Divendres: 62' a 5'15 12 Km
Dissabte: Rodatge + 20' (4'05) + 20' (4'00) + 20' (3'59) 20 Km
Diumenge : Rodatge 40' 7.68 Km

Total = 75,31

Enfilant el camí abroad (vol.III) - Hit the North 2012

2012-02-07T09:51:00.014+01:00

El passat dissabte dia 4 de febrer, més de 300 ciclistes es van aplegar de bon matí al Philips Park de la localitat de Bury (Manchester). Aquell dia no hi havia Francescs, ni Manels, ni tan sols “el Yusep”. Aquell dia hi havien Andys, Duncans, Toms, i un servidor: Dani Martos per seguir fent historia més enllà de Catalunya. Això és Anglaterra. Això és HIT THE NORTH 3!

Hit the North 3 (edició 2012) és una cursa que es realitza durant dues hores en un circuit d’uns 5 km (3,5 milles) on pots trobar trialeres, camins amples, rius i trams no ciclables abans de tornar a passar la línia de sortida. Només arribar ja em vaig fer una idea visual de que el nivell dels corredors no diferia gaire del que estic acostumat a Catalunya. El que sí que em va sobtar va ser la diversitat de tipus de bicicleta que hi havia. A més d’algunes BTT i algunes bicis de Cross bastant maques, vaig tenir l’oportunitat de veure amb els meus propis ulls algunes Fat Bike (bicicletes especials per la neu) que, tot i rodar en el mateix circuit que la resta, competien a part.

Així doncs, 10 del matí es donava el tret de sortida. Per experiències anteriors en aconteixements d’aquest tipus, vaig decidir col•locar-me a la segona fila de sortida per evitar embussos durant la primera volta. Després d’uns primers metres frenètics en pujada on els més forts van sortir a mossegar, va haver-hi una primera selecció natural on vaig quedar situat cap al final del grup dels més forts. A partir d’aquell moment les primeres voltes van ser tot un conjunt de sensacions: Descobrir tot el circuit, veure quins eren els punts on podia aprofitar per rodar més fort, i recuperar el tacte a les mans que havien quedat glaçades com a conseqüència dels 4 graus negatius que ens acompanyaven.

Un cop passada la línea de meta per primera vegada em vaig veure fort i vaig començar a fer alguns avançaments fins que vaig arribar a un grup de corredors amb els que ens anàvem succeint de manera constant. Pensava que les bicicletes de cros tindrien certa desavantatge, però vaig comprovar que son capaces de baixar per bastants llocs si es fa amb estil, i que sobre pista ample son molt difícils de seguir!

Dit això, i passades un parell de voltes més, la natura va voler que aquell dia fos encara més èpic, deixant caure les primeres volves de neu després de la primera hora de cursa. Els camins es van enfarinar i, en un paisatge en el que jo i el company Sergi Reventós sempre haviem somiat començar a anar en bicicleta, em vaig veure competint sobre la neu. A partir d’aquell punt tot va agafar un to una mica més relaxat donades les condicions del terreny i un cansament que començava a aparèixer.

Tot i que anava mentalitzat en acabar dins del top 50, finalitzades les dues hores vaig creuar la meta després en la posició 70 de 278, sota una nevada cada cop més forta i molt content d’haver pres part una gran cursa com aquesta. En quant a la organització, va ser molt correcte durant tot l’esdeveniment (punts de control, senyalització, speaker, fotògrafs i fins i tot una orquestra i un grup de samba al punt més alt del parc) però, després de 17 pounds d’inscripció, un aquarius a l’arribar sempre s’agraeix.

Seguim Enfilant el Camí

Crònica By: Dani Martos

Zurich Marató de Barcelona (setmana 8/15)

2012-02-05T16:36:00.000+01:00

Poca cosa a explicar en el planning d'aquesta setmana. Per motius varis "només" he només he pogut entrenar 5 dies, però venint de la 1/2 de Terrassa lo important és anar assimilant els km's i arribar al cap de setmana descansat per afrontar la següent amb més ganes. A destacar el bon entreno de dissabte al circuit urbà de los Martes con Dios

Dilluns: 45' de rodatge molt suau 7.98 Km
Dimarts: 60' de rodatge suau 11.58 km
Dimecres: Impossible entrenar
Dijous : Impossible entrenar
Divendres: 60 ' de rodatge 11.72 km
Dissabte: 5.000 a 4'14 + 3.000 a 3'57 + 1.000 a 3'44 + 800 a 3'41 + 500 a 3'30 + 300 a 3'11 (pausa 2' entre interval) 15.61 km
Diumenge : 55' de rodatge 10 km

Total = 56.89 Km

Zurich Marató de Barcelona (setmana 7/15)

2012-01-30T16:36:00.001+01:00

Setmana important en la preparació de bcn'12. En primer lloc perquè tocava la mitja de Terrassa, primer gran test per veure quines són les meves possibilitats a Barcelona, i en segón lloc perquè ja pràcticament estic a la meitat del planing.

Molt contenent de com a anar la 1/2, am MMP 1h25'16'', temps que em dona molta força i motivació per afrontar els pròxims entrenos.

Dilluns: Calentament + Rodatge 40' a 4'25 10.61 Km
Dimarts: 70' de rodatge tranquil 13.12 km
Dimecres: Series 2x8x500 (entre 1'44 i 1'50) 14.34 km
Dijous : Rodatge 40' suau 6.77 Km
Divendres : Descans
Dissabte: 20' de rodatge molt suau 4.38 KM
Diumenge 1/2 marató de Terrassa 1h25'16''

TOTAL = 70.3 km

1/2 Marató de Terrassa: Debut + confirmació!

2012-01-29T18:28:00.002+01:00

Aquest matí la nostra estimada ciutats'ha llevat amb les bambes posades, doncs tot i les glacialstemperatures, a primera hora ja es podia respirar un ambient runnermés que notable. L'esdeveniment tan llargament esperat per tants denosaltres ja era una realitat : començava la XIII mitja marató deTerrassa.

Com no podia ser d'altre manera,enfilant el camí hi ha estat present, i aquest cop no només amb lagran màquina maratoniana que conformen les cames del sr. Eriko, sinóque un servidor, humilment iniciat en la disciplina, ha aprofitattambé l'ocasió per fer-hi el seu debut. Per a mi avui era un dia important, una fita quetenia marcada des de fa mesos al calendari i per la qual m'han calgutmoltes hores de sacrifici i patiment. Sigui com sigui, cadascun ambla seva idea per afrontar la cursa, el que ha quedat ben clar és quetots dos hem tornat a enfilar el camí com deu mana !

Amb l'esquema mental del recorregut jamemoritzat, a les 10:00 am ben puntual els trabucaires han donatl'inici a la cursa, la qual tot i haver esglaonat la sortida percalaixos, ha estat força embotellada fins al km 3 (la participacióha superat de llarg els 2000 corredors). Jo durant aquests primersminuts he aconseguit trobar la llebre de 1h40', i m'hi he enganxatfins ben entrada la primera pujada. Allà la marxa ha minorat deforma general, però les bones sensacions de dur un dorsal al pitm'han fet tirar l'estratègia conservadora pel terra, i m'he disposata pujar de marxa per atrapar la llebre de 1h35'.

No m'ha estatpossible fer-ho fins al km 7, en una dura disputa mental sobre si eraconvenient cremar forces a la vista de la distància restant, peròfinalment me l'he jugat i he tirat a gas, doncs la pujada "forta"ja quedava superada i els següents trams eren plans i de baixada.D'aquesta manera, a un bon ritme i sense pensar-hi massa, cap al km14, veient que conservava la mitja de 4'15", a la baixada del'avinguda Angel Sallent he entrevist a l'horitzó la llebre de1h30', moment en que amb un càlcul ràpid segons el meu esgotamenthe vist possible apretar encara més per agafar-la. I així ha estat,m'ha costat molt, doncs la pujada de la Rambla i a l'últim tram lafatiga ja era una realitat molt evident, però desconnectant lasenyal de "prou" que enviaven les meves cames al cervell acada passa, he concentrat totes les meves forces en agafar-la, finsque finalment la he pogut superar cap al km 20, a partir del qual, labona sensació de portar un ritme tant bo m'ha donat la guspira perencendre l'últim cartutx que guardava reservat a la recàmera,llençat-me en un últim esprint, per finalment creuar la meta persota els 1h30 (1h29'01" segons el meu crono). Fantàstic, unasensació increïble haver superat en escreix la meva mmp, i a méshaver obtingut uns resultats molt millors del que preveia.

No cal dir que evidentment el sr. Erikom'esperava ja ben descansat a la meta mentre jo arribava treien elfetge, doncs ell ja feia uns quants minuts que l'havia creuat, amb laincreïble marca de 1h25'18", quelcom totalment estratosfèricdins del que son actualment les meves possibilitats, però que per aell és un resultat relativament prou bo, i més de cara al repte queté entre mans de baixar de les 3h a la propera marató de Barcelona.Estic convençut de que ho aconseguirà.

Pel que respecte a l'organització, jono en tinc cap queixa, tot correcte i cap incidència a destacar, benbé a l'altura del que s'espera en una cursa d'aquest tipus. Eltraçat, tot i que jo és el primer cop que el faig, ha estat forçaràpid en comparació a anys anteriors, amb un desnivell relativamentbaix donat el perfil irregular de Terrassa, cosa que molts agraeixen.No obstant, tot i no haver-hi cap tram considerable com a "pujadade la mort", no han faltat les continues pujades i baixadescaracterístiques del relleu de la zona. El que més m'agradariadestacar però, és l'ambient de festivitat amb que s'ha vestit lanostra ciutat aquest matí per acollir aquest gran esdeveniment, comla gent ha sortit al carrer a animar els corredors, els veïns enshan rebut amb música, els bastoners amb els seus valls i elscastellers amb les seves torres, una bona senyal de que Terrassa ésuna ciutat ben viva, i amb uns ciutadans ben disposat a acollir ambels braços oberts un esport tant humil com és el running.

Crònica by Joel Barba

Enfilant el camí abroad (vol.II) - JACOB'S LADDER

2012-01-22T22:24:00.004+01:00

Donat que sembla que lo de viure al Regne Unit s'allargarà encara un temps més, vaig optar per portar cap a Manchester la meva preciada bicicleta. Això implica alhora tant poder sortir per aquí sense preocupacions, com poder apuntar-me a curses.

Doncs bé, després de buscar i rebuscar per la web una ruta digna per a les meves cames, ja tenia tots els ingredients necessaris per rodar de nou pel Parc Natural del Peak District. Aquest cop he sortit des de la població de Glossop (Dark Peak area), per enfilar-me al Jacob's Ladder, un coll que no és gaire alt però que s'ha de pujar a mode de trenca-cames fins assolir el punt més alt de la sortida (561 metres d'alçada).

Els primers 5km han estat per carretera, així que he pogut escalfar una mica abans d'entrar a una muntanya que en conjunt és fangosa i pedregosa. Arribar fins al cim de Jacob's Ladder m'ha costat ben bé 2 horetes, i quina decepció m'he endut un cop hi he arribat, doncs m'esperava un d'aquells moments a la vida en els que has de sortir per potes dels llocs, perquè m'he trobat enmig d'un pedregar on el fang, el vent i la pluja confluien amb tanta força que gairebé no he pogut disfrutar de les vistes. Cap avall s'ha dit, no sense abans provar el sabor del fang algun dels corriols mullats davant de les mirades atònites dels pocs aventurats que pujaven a peu per l'altra banda de la muntanya.

A partir d'aquest moment encara m'esperaven un parell de pujadetes enllaçades a través de camins molt més amples i ciclables fins arribar a la població de Hayfield, l'unic grup de cases que he trobat més enllà d'alguna granja perduda enmig de les valls del Peak District. De Hayfield a Glossop sembla que el vent m'ha abandonat a estones i els camins eren més amples i agraïts. Així doncs he pogut treballar tant la força, com la tècnica i posteriorment el fons, que prou falta em farà el dia 4 de febrer quan prengui part a la Hit the North 3.

Com de costum teniu la ruta al meu wikiloc, per si mai us animeu a venir per terres britàniques. Han estat 45 km 1500 D+, però que s'han de fer amb calma donades les dificultats, tant en el terreny com ambientals.

Jacob's Ladder from Glossop

Seguirem enfilant el camí des d'on calgui!

Crònica by: Dani Martos

Zurich Marató de Barcelona (setmana 6/15)

2012-01-22T14:13:00.000+01:00

Molt bona setmana a nivell d'entrenos, bon kilometratge i ritmes encara millors, m'he sentit molt còmode tots els dies. Només el rodatge d'avui s'ha fet molt pesat.

Diumenge que ve toca la 1/2 de casa, la de Terrassa, a més amb al·licient del debut d'en Barba en aquesta distància. Estic seguíssim que li sortirà una gran cursa.

Dilluns: 3x15' (4'07+4'06+4'05') 16.66 Km
Dimarts: 35' de rodatge + 500 metres piscina 6.14 km
Dimecres: 93' Rodatge pel circuit de la 1/2 de Terrassa 21 km
Dijous: 20' de rodatge + circuit de força al gimnàs 3'53 km
Divendres: Descans
Dissabte: 4x3000 (11'54+11'52+11'45) a les pistes 17.13 km
Diumenge: 75' de rodatge molt suaus 13.39 km (139 ppm)

Total : 77.85 Km

Documental: 7 Deserts

2012-01-19T16:04:00.002+01:00

Fa uns dies vaig veure al blog d'en Ser13gio un documental d'un català que ha creuat en bici 7 deserts d'arreu del món. El que va començar com un repte esportiu es va convertir per en Sergi en estil de vida. Val moltíssim la pena veure'l sencer. No m'extranyaria veue'l d'aquí poc en un Temps d'Aventura.

Calendari marxes 2012 d'Enfilant el camí (btt+road bike)

2012-01-17T21:16:00.000+01:00

Portem uns quants dies recopilant informació d'aquí i d'allà intentant elaborar un calendari de les marxes a Catalunya en BTT i bicicleta de carretera a les que intentarem assistir aquest 2012. La investigació ha sigut bastant complicada ja que la federació no ha establert ni tan sols el calendari del circuit "gran fons" per aquest any, i de fet hi ha algunes curses que encara no estan confirmades (selenika, marxa d'or i transcollserola). Un cop elaborat el calendari podem destacar tres grans grups:

El primer: Les proves en les que ens trobaràs de ben segur

18 març: "Transmaresme"
15 abril: "La portals"
3 juny: "Tramunbike"
10 juny: "TransCatalunya probike"
23 setembre: "selenika" (*)
14 octubre: "Marxa d'or" (*)
21 octubre: "TransCollserola" (*)

El segon: Les proves en les que probablement no ens trobaràs, però en les que ens agradaria que ens hi trobessis, per la seva duresa tan sols acabar qualsevol de les propostes ja seria una experiència brutal i és evident que caldrà escollir ja que son totes el mateix mes, però almenys una haurem d'intentar.

30 juny, 1 juliol: "Pedals de foc NON-STOP"
16,17 juny: "Terra de maquis"
2 juny: "Tracks del diable NON-STOP"

El tercer: Els nostres inicis en les marxes cicloturistes:

13 maig: "Terra de Remences"

Adjunto calendari compartit. Si sou usuaris de comptes google podeu importar-vos el calendari als vostres ja que està compartit, així segur que no us perdreu cap cita!

https://www.google.com/calendar/embed?src=25jsnikf0hq8lltqjq7j7mfk68%40group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid

@Sergi Reventós

Zurich Marató de Barcelona (setmana 5/15)

2012-01-15T12:27:00.000+01:00

Si hagués de resumir aquesta setmana en una sola paraula aquesta seria "fatiga". Durant tota la setmana m'ha costat més del compte ja no acabar els entrenos sinó començar-los, suposo que els km's acumulats es comencen a notar. Tot i així al final setmana completa amb els km's que tocaven, menys dilluns, que el cos em va demanar descans.

Dilluns: Descans
Dimarts: Rodatge 40' 7.95 Km
Dimecres: Series 7x5' (3'50-3'55) a les pistes d'atletisme 14.65
Dijous: Rodatge 61' 11.89 km
Divendres: 40' Rodatge + 60' btt 7.4 km + 16.34 km
Dissabte: Progressiu 20' + 15' (4'24) + 15'(4'03) + 5' (3'58) + 13' 13.81 km
Diumenge: Matinal de trail running amb Judit Cases (1ª Copa catalana de curses d'ultra resistència) 17,2km

Total : 72.9 km running + 16.34 km btt

D'aquí 15 dies el primer test a veure com van les coses, la 1/2 de Terrassa

El Cabrerès!!!

2012-01-11T16:51:00.000+01:00

Finalment es van creuar els astres i vam trobar una data per fer una sortida en BTT l'equip complet d'enfilant el camí.
Així doncs ens vem trobar a Santa Maria del Corcó on el sector masculí tenia previst resseguir la mateixa ruta de l'edició del cabrerés 2006, mentres que el sector femení faria una ruta de senderisme també per la zona.
Vam sortir amb un pel de retard sobre l'horari previst, i tot i que el fred de la zona encara era ben present, el sol que començava a fer acte de presència presagiava una jornada espectacular de BTT.

La primera meitat de la ruta transcorria per la cara Nord del que vem deduir que era el CollSacabra, passant per uns impressionants boscos de fulla caduca que en aquesta època de l'any no tenen desperdici, ja que la tardor encara era ben present en el paisatge.

Un cop abandonat el bosc i després de poder copsar una vista espectacular del Pirineu nevat vem parar a esmorzar al dalt del coll de "la vella que pixa" o algo així, la veritat és que no en recordo el nom exacte però una senyora ens va dir el nom i el que si que recordo és que feia força gràcia, i una vella pixant sempre fa gràcia.

Després d'esmorzar vem afrontar amb bastant èxit l'únic corriol tècnic de tota la ruta, tot i haver de posar peu en alguns punts.
Amb poc més de 30km a les cames, i a pesar de les dues o tres vegades que ens vem perdre (sempre per culpa d'un servidor, i sempre en pujades inútils) i gràcies al GPS de l'Eric vem arribar a Rupit sense gaire entrebancs.
De Rupit s'iniciava un ascens mig asfaltat que ens havia de portar fins a dalt de tot dels cingles de Tavertet, però vem parar abans a la font de la "verge gelada" (aquest nom si que crec que el recordo bé) a plenar els bidons d'una aigua fresquíssima!! Un cop a dalt els aguilots que surcaven el cel ens anunciaven que estàvem en un dels indrets més espectaculars de tot Catalunya, i puc donar fe que així és.

Després d'escoltar el silenci sepulcral dels cingles i recuperat l'alè de la pujada vem iniciar un ràpid descens sense abandonar la pista mig asfaltada cap a Tavertet, on a mitja baixada vem trobar al sector femení que també tornava de la seva passejada a peu. Foto de rigor i cap a Tavertet s'ha dit, que encara ens quedaven dues pujades i uns 12km fins a Santa Maria del Corcó.

Aquestes dues últimes pujades es van fer bastant bé gràcies sobretot al tenir uns desnivells bastant continguts, tot i que tots començàvem a notar una gana d'escàndol degut al retard que portàvem. Finalment, i després de 56 km vem afrontar una última baixada per una llosa infinita i molt divertida que ens va portar fins a Santa Maria del Corcó 4 hores i mitja després de la sortida.

Com a punt i final del dia vem acabar recuperant forces al Restaurant "la Fussimanya" (a Tavèrnoles), i tot i perdren's amb el cotxe dues o tres vegades, i començar a a dinar gairebé a les 4 de la tarda, els filets que ens vem cruspir i la companyia excel·lent de tot el grup ben bé s'ho van valer.

Resumint: Gran dia en inmillorable companyia i resseguint una de les millors rutes que he tingut l'oportunitat de fer per Catalunya.

Per cert, buscant per Internet he descobert l'origen del nom de "Cabrerés", que no és altre que el del "Collsacabra"!!!

Crònica by Sergi Reventós

Zurich Marató de Barcelona (setmana 4/15)

2012-01-09T09:12:00.002+01:00

I ja en van 4, i de moment, molt bones sensacions en tots els entrenos. Aquesta setmana només he fallat 1 dia i ha estat per feina, així que 100% satisfet. A més diumenge vam retrobar-nos tot l'equip Enfilant el camí per a pedalar plegats, un gran dia per acabar un molt bona setmana (pròximament crònica de la sortida)

Dilluns: Rodatge dividit en 1hora 4'56 + 15' a 3'55 + tornada a la calma 17.56 km
Dimarts : Series 15x200 (entre 2'53 i 3'08, meitat vent a favor meitat en contra) 8,39 Km
Dimecres: 34' de rodatge 6.34 km
Dijous: Descans
Divendres: 64' de rodatge 14 km
Dissabte : Series 10x1000 (entre 3'51-3'55) en pista 15,51 km
Diumenge : 57 km de btt 1550 D+ en poc més de 4 hores (pròximament crònica)

Total: 61,8 Km de running + 57 de btt

Zurich Marató de Barcelona (setmana 3/15)

2012-01-01T13:06:00.000+01:00

Una setmana més al sac de cara a Barcelona. Continuem amb la mateixa linea, constancia que és el que més m'agrada.

Dilluns : Rodatge + Progressiu 15'(4'18) + 15'(4'02)+ 2km a 3'51 13.61 Km
Dimarts : Rodatge 50' 9.86 Km
Dimecres: Rodatge + Circuit força al gimnàs 5,35 Km
Dijous : Btt 28.5km
Divendres: Descans
Dissabte: Cursa dels nassos pirata amb el Sr.Joel Barba 13.76 km
Diumenge: Rodatge regeneratiu amb la resaca de cap d'any 8,29 km (en companyia del gran Jaume Leiva)

Total : Runnning 50,87 + 28,5 Km de btt

La setmana que entra es presenta difícil de compaginar amb la feina, veurem el que surt.

Bon any nou!!!

2011-12-31T09:10:00.001+01:00

Com a tot blog amb certa categoria, avui és el dia de fer balanç de la temporada i de fer quatre números. El 2011 ha estat inmillorable esportivament parlant, tot i que he patir un parell de lesions la cosa ha anat molt bé.

3 mitjes maratons, 3 maratons, 1 ultra trail, ironkoala, pedals d'occitània i un munt de curses més petites. No em puc queixar.

A més crec que puc assegurar que és l'any en que he pogut arrossegar una miqueta a 2 dels membres d'aquest blog cap al món del running, així que espero que ben aviat tindré companys d'aventures calçant bambes de running a banda de les dues rodes.

Pel que fa als km's han estat més que l'any passat:

Running: 2150 Km

Btt : 1783 km

Si no m'equivoco els números d'en Barba, només en btt, superen els 3000 km! I crec que els d'en Sergi i en Martos estan en la mateixa linea. Així que crec que a tots en ha anat bé el 2011.

El 2012 es presenta ple de nous objectius i reptes,alguns molt ambiciosos, tan esportius com personals, i estic segur que tots sortiran bé.

Només vull desitjar-vos a tots un feliç any 2012, on tots pogueu assolir els vostres objectius i si es pot, sumar encara més km's a les cames!

Salut i km's!!!!

Seguirem enfilant el camí!!!!

Zurich Marató de Barcelona (setmana 2/15)

2011-12-25T22:25:00.000+01:00

Setmana complicada pel que fa als entrenos, per motius de força major m'ha estat impossible entrenar tot el que hagués volgut, però el primer és el primer i hi ha coses que estan per davant de tot. Hi ha hagut dies que no he pogut fer res de res i d'altres ha tocat escurçar. Tot i així després de la setmana de càrrega de km's de la setmana passada aquesta era de recuperació, així que tampoc no passa res ;)

Dilluns : Impossible entrenar
Dimarts: Rodatge + 10x2' (3'30-3'40) 10.89 km
Dimecres : Rodatge 25' + Circuit força al gimnàs + massatge descàrrega 4,5 km
Dijous: Rodatge 68' 11.94 km
Divendres: Rodatge + 2x(3000+1000) a les pistes d'atletisme (12'-3'47-12'-3'40) 13.38 km
Dissabte : Impossible entrenar
Diumenge : 35' rodatge 6,5 km

Total : 47,21 Km

Bon Nadal a tothom!!!

2011-12-23T10:01:00.000+01:00

Un any més al sac! Segurament no ha estat un dels millors anys que recordem amb la puta crisis, que en major o menor mesura ens esta afectant a tots, però no tenim més remei que mirar endavant i esperar que el 2012 sigui una miqueta millor.

Laboralment l'estic patint en primera persona, però en el terreny personal puc assegurar que el 2011 ha estat una dels millors anys de la meva vida. Així que des d'Enfilant el camí volem desitjar-vos a tots un molt bon Nadal i un feliç any nou 2012 ple de reptes i molts i molts km's!!!!

Salut i km's!!!!

Cuando correr se te va de las manos

2011-12-20T22:52:00.001+01:00

Per a tots aquells que esteu atrapats en el món de la llarga distància, per aquells que sentiu fascinació i una extranya atracció cap al món de l'ultrafons, no us perdeu aquest link. Val la pena que perdeu uns minuts en llegir aquest post
Cuando correr se te va de las manos

Zurich Marató de Barcelona (setmana 1/15)

2011-12-18T16:37:00.000+01:00

A partir d'aquesta setmana faré un seguiment de com estan anant els entrenos de cara a la Zurich Marató de Barcelona'12. Crec que és un exercici interessant poder veure com van les planificacions de cara a les curses d'altres corredors i així entre tots, treure coses en comú.

L'objectiu per Barcelona serà ambiciós per mi, m'agraderia millorar la meva MMP en més de 10 minuts i això costarà, però ho agafo amb moltes ganes. Tot i així per molts km's que hi posi i per moltes series que faci res em garantitza que la cosa vagi bé, 42 km's són molts km's i pot passar de tot. A més a més, si no és el dia no és el dia, i mesos d'entrenament se'n poden anar a la merda per un problema estomacal, unes rampes, una pàjara... mil coses, però si la cosa no va com espero se segur que no serà perquè no ho hagi intentat.

Així que aquí va la primera setmana de 15

DILLUNS :55' dels quals 30' en farlek començant a 4'32 i acabant a 4'08 11,2 Km
DIMARTS: 54' Carrera continua 9.78 km
DIMECRES: 70' Seriesa les pistes d'atletisme 4x8' (3'53 / 3'56 / 3'53 / 3'52) 13.85 Km
DIJOUS: 65' Carrera continua 10.83 km
DIVENDRES: Carrera continua 25' 4,7 km + 1hora de BTT 17,2 km
DISSABTE : Carrera continua 56' 10km
DIUMENGE 90' , dels quals 60' a 4'22 18.53 km

TOTAL 78,9 km running +17.2 btt

A nivell d'entrenos ha estat una setmana genial, més que res perquè he pogut córrer cada dia, i no hi ha cosa que m'agradi més que acabar una setmana al 100%. Com veureu els ritmes els dies de carrera continua són molt baixos, però és el que toca per a que les meves cames aguantin 7 dies d'entreno.

Avui: Eleccions a la Federació Catalana de Ciclisme

2011-12-17T12:04:00.004+01:00

Avui, 17 de desembre de 2011 el rumb de la Federació Catalana de Ciclisme pot canviar, i aquesta decisió està en mans dels presidents i les presidentes dels 500 clubs, penyes i associacions ciclistes que formen la Federació.

A Enfilant el Camí, hem mostrat el nostre recolzament a la Candidatura del Canvi, encapçalada per Ramon Martos, des del primer moment. Creiem que, com en moltes altres esferes de la nostra vida quotidiana, quan un sistema està obsolet, cal canviar-lo. Del contrari, haurem de suportar durant 6 anys més una junta directiva formada per molts dels que han dut a la Federació Catalana de Ciclisme a una situació econòmica i social insostenible.

Volem noves iniciatives, volem que -literalment- s'aixequi la manta i que la Federació Catalana de Ciclisme torni a ser una Federació dels clubs, que es preocupi de totes les demarcacions per igual i que impulsi el ciclisme de base i la competició.

Si ets president o presidenta d'algun club ciclista català i encara no has pogut informar-te o estàs indecís/a, encara tens la oportunitat d'entrar a http://fcc-candidaturadelcanvi.blogspot.com i anar aquesta tarda de 17 a 21 h al Velòdrom d'Horta a dipositar el teu vot.

FES QUE LES COSES SUCCEEIXIN, VOTA RAMON MARTOS!

Salut, i pedals!

Test de material : Roba Thermal Unno

2011-12-15T17:59:00.000+01:00

Ja fa uns dies va arribar a les meves mans la nova col-lecció de roba termal per a esportistes Unno Thermal. No he volgut fer l'entrada fins a provar-la en condicions, es a dir, tan en sessions de running com de btt.

Ja d'entrada dona una molt bona sensació d'abric sense sentir-te apretat, i el tacte del material es realment agradable.

La prenda esta també pensada per a fer-la servir en esports de neu, com a primera capa, per esquiar, fer snowboard o trekking.

Pel que fa al disseny, amb la millora que ha tingut respecte la temporada passada la fa perfecte tan com a primera capa per a dur sota qualsevol prenda, mallot de btt com per córrer, com per portar perfectament sola.

Per aquells que sou de fora de Terrassa la podeu rebre directament a casa vostre en un parell o tres de dies des d'aquest link.

MODA RETAIL SAMARRETA UNNO THERMAL

A més a més si ho voleu, també podreu trobar samarretes de màniga llarga de la mateixa col.lecció i els pantalons llargs.

Si us decidiu a fer una comanda i al fer-la indiqueu que sou seguidors d'Enfilant el Camí tindreu un 10 % en les vostres compres (excepte en els productes que ja estan en promoció)

Puc assegurar-vos la garantia d'aquesta empresa ja que en sóc part implicada

Aquí en teniu unes fotos

Video de la candidatura del canvi

2011-12-11T03:55:00.004+01:00

L'equip de la candidatura del canvi, encapçalat per Ramon Martos, ha publicat el video de la seva campanya electoral que podeu veure a continuació:

A més, ahir per la tarda es va presentar a Girona el seu programa, i durant la setmana que ve es presentarà a la resta de demarcacions catalanes.

Podeu consultar les dates de presentació de la candidatura al seu blog o també podeu seguir les últimes actualitzacions a través de Twitter.

El canvi està cada cop més a prop!

Som-hi!

La Marató #pasapas

2011-12-08T09:01:00.001+01:00

Us presento el projecte de La Marató pas a pas, una iniciativa de @Llluís Camell que pretén apropar a tots als corredors populars amb un repte al món dels 42,195 Km.

El projecte es deifineix així:

"Volem mostrar i exposar el camí que estem buscant per arribar-hi, arreplegant tota la informació necessària per aconseguir el repte, gaudint en la cerca i oferint-la de la forma més entenedora i clara possible. Volem compartir tot allò que pot servir per fer-ho més fàcil, més atractiu, més assequible.

19 setmanes per arreplegar tota la informació sobre material, plans d’entrenament, testimonis, nutrició, motivació i tot allò que faci falta…"

La pàgina pretén ser un punt on els corredors trobem les respostes a molts dels dubtes que tenim alhora de començar a preparar una marató. Com entrenar o quines sabatilles son les més apropiades son només alguns dels aspectes que tracta el blog.

Crec que és una gran iniciativa, i de ben segur la trobareu molt interessant, ja que la majoria de nosaltres devorem tota la informació que trobem sobre aquest món que ens fascina, el running.

El projecte finalitzarà coincidint amb la Marató de Barcelona, com si d'un planning d'entrenament es tractés, resolent dubtes i inquietids dels corredors populars.

A hores d'ara al blog ja hi ha 3 bones video-entrevistes per anar fent boca. Ho seguirem molt d'aprop

http://www.lamaratopasapas.com/

Crònica de la cursa dels polvos (1/2 Mataró xD)

2011-12-04T17:41:00.001+01:00

Avui tocava començar la temporada d'asfalt de cara a la preparació de la Marató de Barcelona. La mitja de Mataró és una de les més populars a Catalunya i estic segur que és la que més ràpid acaba les inscripcions ( més endavant veureu per què).

Els últims 15 dies han estat una merda esportivament, la setmana passada una faringitis em va privar d'entrenar, i aquesta he recaigut per no haver descansat com cal, així que avui arribava amb mooolt males sensacions i encara amb el pit molt tapat. En principi no volia forçar gens i provar a veure que tal, però ja sabeu que passa quan et poses un dorsal.... Tot i les males sensacions als primers km's he sortit bastant fort, i ho he pagat al final.

Els primers parcials han estat 5 km 20'25'' / 10km 21 41'35''.... massa fort sabent d'on venia. Cap al km 16 he començat a notar que la cosa no anava bé, em costava molt tirar, pulsacions altíssimes i sensació que em faltava l'aire. La cosa ja no ha fet més que anar a pitjor, cap al km 19 anava totalment fós, i sabia que l'últim km era pujada....merda! Al km 20 ha estat una agonia, no sabia si seria capaç d'arribar, la sensació d'ofeg era molt gran, un corredor m'ha ofert aigua i no he pogut ni contestar. Els últims 100 metres m'han semblat com 1 km.

Tot i així temps real 1h29'31'', posició 296 de algo més de 1800 corredors.

La part positiva, sens dubte la increïble bossa del corredor que ens han donat, com pesava!!!! No se quin deu ser el valor de tot això al supermercat però crec que deu rondar els 50 €

A més content d'haver-me retrobat amb l'Abuelo Runner calentant i després de la cursa. A veure si acabem montant una bona colla per als Cavalls de l'any que ve!!! També he pogut conèixer al Forest69 (run run run)

Pd: és lamentable la gent inscrita i desqualificada per no haver passat tots els controls, es a dir, que han anat només a recollir la bossa amb els regals privant de córrer als que volien fer la cursa. No se com, però això s'hauria de controlar.

La Candidatura del Canvi és un fet!

2011-12-01T10:31:00.002+01:00

Des de ja fa uns dies, a Enfilant el Camí us venim informant sobre un nou equip que pretèn arribar a la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme. Doncs bé, avui ja podem dir que la Candidatura del Canvi és un fet i que, tot i els obstacles burocràtics i de temps imposats per la Junta Electoral de la Federació, en Ramon Martos ha aconseguit més de 65 avals per part dels clubs ciclistes catalans i que es situa com a ferm candidat a la Federació Catalana de Ciclisme!

Ara només falta que es confirmin tots els avals, es faci oficial del tot i el dia 17 de desembre les urnes seran les encarregades de decidir qui és el nou president de la FCC. Ara només queda un esglaó, és hora de seguir pedalant!

Som-hi!!

Segeix la candidatura del canvi a través del seu blog o de twitter.

Entrevista a Jaume Leiva a Catalunya Radio

2011-11-25T10:19:00.001+01:00

Us deixo l'entrevista que li van fer ahir a la nit al meu amic i entrenador Jaume Leiva. Val la pena escoltar-lo per fer-se una petita idea de la problemàtica que tenen els nostres atletes de casa per poder tirar endavant i compaginar feina amb esport.

En l'entrevista també es fan ressò de la iniciativa "I run with Leiva", que amb la posada en venda de samarretes de suport l'atleta de Terrassa pretén donar a conèixer una mica més al Jaume per tal que pugui trobar més sponsors i dedicar-se profesionalment a l'atetisme. A més, el 100% del benefici aconseguit amb la venda de samarretes es destinarà a l'associació Demé

Ara el seu objectiu més ambiciós passa per aconseguir la mínima olímpica a la marató de Barcelona, i si voleu donar-li suport estaria bé inundar els carrers de Barcelona d'una marea de samarretes I run with Leiva.

El podeu escoltar a partir del minut 40

http://www.catradio.cat/audio/586988/El-club-de-la-mitjanit-2a-hora

Les eleccions a la FCC encara són possibles

2011-11-22T23:14:00.005+01:00

Fa uns dies anunciavem que en Ramon Martos podria convertir-se en candidat a les eleccions de la Federació Catalana de Ciclisme i que per, aconseguir-ho, necessitava ni més ni menys que 50 avals en un temps rècord (abans del 30 de novembre). Doncs bé, JA N'HA CONSEGUIT 30, i tot el seu equip continua treballant a marxes forçades per aconseguir les 20 restants.

El fet que hi hagi més d'un candidat és positiu per a tothom, a banda del resultat final de les votacions, doncs si hi ha més d'una candidatura, hi ha diversitat d'idees i de forma de fer. Aleshores seran els clubs a través dels seus presidents qui finalment decideixin sobre quin serà el futur de la Federació Catalana de Ciclisme, una institució en decadència social i econòmica des de fa ja massa temps.

ESPEREM QUE LES URNES DECIDEIXIN!!

Us recordem el blog de la candidatura, al que podeu accedir a través de l'adreça:

http://fcc-candidaturadelcanvi.blogspot.com i a través del link que teniu al lateral del blog.

També podeu seguir-los a twitter @FCC_CCanvi

SOM-HI!!

Crònica de la Marató Pirata de Montserrat, la rave de les curses de muntanya

2011-11-20T17:00:00.001+01:00

És difícil descriure tot el que es va viure a Montserrat aquest dissabte, els Koalas organitzaven la tercera edició de la Marató Pirata, però més que una cursa podem dir es va celebrar una "rave" en tota regla, la cursa clandestina per exel-lència.

A les 6:40 AM arribava al Bruc, i el panorama feia molta patxoca, més de 50 corredors preparats per a l'acció, alguns d'ells encara molt trompes després del sopar que varen fer la nit abans, la cosa pintava molt bé.

Sortim del Bruc direcció a St.Jeroni, la primer gran pujada que ens durà a coronar Montserrat i gaudir d'unes vistes sobre un mar de núvols espectacular.

D'allà ja vam baixar fins a Collbató on ens esperava el primer dels avituallaments. Aquí ja vam patir dues grans baixes, el Koala amb una trencada èpica després d'una nit de golfus, i en Joel, al qui vam perdre i no vam tornar a veure fins a l'últim avituallament cap al Km 32, sense saber massa bé com va arribar-hi xD

Des d'aquí tocava tornar a pujar fins al Monestir de Montserrat, una llarga i continuada ascensió, que varem fer amb el grup de cua per després tirar ja cap a Santa Cecília.

Ja a l'últim avituallament vam patir l'humor Koala, amb una gimcana. La resumiré només amb una foto xD

Ja de tornada al Bruc, altre vegada al grup que tancava, ens va tocar tallar una miqueta per que no se'ns tirés el temps a sobre per a dinar.

L'arrivada, com tota la cursa, espectacular. Voll Dam's a dojo (com a tots els avituallaments), i un ambient propi dels més grans events. Aquest va ser el punt de reunió per a tos els corredors de les diverses sortides que es van fer (2:00 AM, 4:00 AM, 5:30 AM, 7:00 AM i 8:00 AM), reagrupament i tots cap al bufet lliure del Bruc a acabar amb un senyor tiberi la festa.

Altre vegada, m'haig de treure el barret devant dels Koalas i tota la gent que desinteresament van participar en la marató. Primer de tot, per muntar una festassa a la muntanya com aquesta, i encara que ells diguin el contrari, amb una professionalitat que ja voldrien a moltes curses convencionals. En segon lloc, per fer-ho només pel plaer de córrer i de passar-ho bé envoltats d'altres malalts de la muntanya.

Encara queda un any i ja puc dir que em moro de ganes que torni la Pirata!!!!

De ben segur que ens veiem a la propera, perquè qualsevol cosa amb el segell Koala no me la perdo!!!

Pd: Que gran la samarreta del IronKoala que tenia pendent, aquí l'entrega amb el Koala

Aquí teniu l'enllaç amb totes les fotos que vaig fer per a qui les vulgui veure

Maratí Pirata Montserrat'11

DESCARREGAR TRACK

Ja tenim la pirata aquí!

2011-11-17T13:14:00.001+01:00

Ja queda molt poquet per a la Marató Pirata de Montserrat, dissabte més de 100 sonats ens trobarem al Bruc per aquesta festa del punk trail.

Per aquells que sigueu 2.0, podreu seguir l'evolució de la cursa via Twitter, amb el hashtag #mpmontserrat. Jo també intentaré piular en temps real les Voll Dams que vagin caient durant la ruta.

Salut i muntanya!

Eleccions a la Federació Catalana de Ciclisme

2011-11-16T00:43:00.003+01:00

A principis del passat mes d'octubre, la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) va presentar la seva dimissió, anunciant amb posterioritat les eleccions anticipades a la presidència per al proper mes de desembre.

D'entre les candidatures presentades, hi ha la d'en Ramon Martos, una persona lligada al món del ciclisme i de l'esport des de ben jove i que fins fa ben poc, ha estat al capdavant de la Unió Ciclista Sant Cugat i de la Coordinadora d'Entitats Esportives del mateix poble, presidint ambdues entitats.

D'es d'Enfilant el Camí us convidem a que entreu al blog de la seva candidatura: La candidatura del canvi, i a que us en feu ressó. Es tracta d'una candidatura que pretén portar nous aires a la FCC, amb un manifest basat en uns valors ben definits, i amb un equip totalment renovat. Tanmateix, també volem manifestar obertament el nostre suport al candidat Ramon Martos, que de ben segur sabrá tornar a portar una entitat com la Federació Catalana de Ciclisme al lloc on es mereix: SOM-HI!!

Ramon Martos

1º Cursa Roca + Caminada Popular

2011-11-14T08:16:00.001+01:00

Diumenge competíssim en companya d'uns grans amics, el Xavi i la Cris. La seva família te una casa des de fa anys a Sant Martí Sarroca, i aprofitant que hi feien la 1º Cursa Roca (16km 700 D+), vam anara-hi amb la Núria, que va fer la caminada popular amb la dona d'en Xavi.

La caminada va començar 1/2 hora abans que la cursa, potser aquí és on destacaria un dels errors de l'organització, ja que al transcórrer en alguns trams per on anava la cursa, es van formar alguns taps realment molestos per als corredors.

La cursa, extramadament ràpida, massa per al meu gust, tot i que em va anar molt millor del que m'esperava. Els primers 2 km d'infart, el primer a 3'50 i el segon a 4'00, per un moment vaig creure que m'havia equivocat i estava en una cursa d'asfalt. De seguida arribarien les primeres pujades i la cosa es va normalitzar. Sense esperar-ho em vaig trobar dins dels 10 primers, per mi algo estrany ja que normalment vaig més enrrera. Fins al km 10, va ser una lluita constant amb un altre corredor, jo l'abansava a les pujades i ell a les baixades, divertidíssim, però molt dur. A partir d'aquí vaig començar a partir més del compte, crec que vaig pagar els entrenos de la setmana, els circuit urbà de dimarts ( 18km, 10 dels quals per sota de 4'15), i les series de 500 a les pistes d'atletisme a 3'30. Si hi ha cursa diumenge no es pot anar tan fort.

Les cames em feien mal i les forces minvàven. En un dels corriols més llargs em van avançar 4 o 5 corredors, a més, em feia por forçar el turmell i fer.me mal. Tot i així vaig decidir fer la meva cursa i no trencar-me el cap amb les posicions, ja que no és la meva guerra habitual.

Quan quedaven menys de 3 km, en una de les pujades, de cop i volta, veig a uns 400 o 500 metres, un grup de 5 corredors que no tenia controlats, però no vaig donar-hi més importància. Al arribar a meta m'entero que aquells 5, crec que sense voler, van tallar camí, és van menjar pràcticament 600 metres del recorregut i m'havien avançat. No té més importància ja que no m'hi jugava res, però de quedar el 21º al quedar el 16º, que voleu que us digui, per algú que no acostuma a quedar devant, no és el mateix. I més quan un dels infractors et reconeix obertament que un de l'organització els va veure i, a banda d'una amonestació verbal, no va haver-hi més consequències.

Tret d'axiò una gran cursa, 16 km en 1h'19 minuts i contentíssim amb el resultat. El Xavi també va fer una gran cursa amb 1h39.

Les dones per la seva banda varen fer la caminada popular, de 10 km. Haig de destacar l'actuació de la Núria, que en veure's forta els últims km's va decidir apretar i va acabar corrents amb el Baylis en una espècie de cani-cross xD Com podeu veure la foto el Bayleis estava petat ( i no esta mimat...xD)

Després un gran tiberi amb el Xavi, la Cris i els seus sogres. Molt vi, molta teca i un gran diumenge per a recordar. És un plaer compartir curses amb gent així.

Seguirem enfilant el camí!

Calentant motors : MpM 2011 19/11/11

2011-11-10T16:18:00.000+01:00

Ja només queda una setmana per a la Marató Pirata de Montserrat, organitzada per els Koalas Team.

No es una cursa, ho podríem catalogar com una gran festa a la muntanya on una colla de malalts s'ajunten per a compartir plegats uns km's i unes cerveses. No hi haurà classificacions, ni premis als primers, ni fa falta passar per al TPV per a poder participar-hi. L'únic necessari per anar-hi és tenir ganes de patir una mica de matinada pels voltants de Montserrat amb l'objectiu de passar's-ho bé.

Com que és apte per a tots als públics, hi ha diversos horaris de sortides per tal que cadascú vagi segons les seves possibilitats (es pot sortir des de les 2 de la matinada fins les 8). A l'hora de dinar acabarem tots junts i es farà un àpat, on el que segur que no hi falta seran les Voll Damms

Per a qui vulgui més informació aquí teniu la web on podeu apuntar-vos MpM

Seran 42 km i 2750 D+

Kilian's play list: music to run

2011-11-08T13:12:00.000+01:00

Destacar el Flying Free de Pont Aeri, vec que a part de l'amor per la muntanya m'uneix alguna cosa més amb en Kilian xD

27ª Camidada C.E.T : Excurcionisme esportiu

2011-11-06T12:39:00.000+01:00

Aquest matí he anat a la 27ª Camidad popular organitzada per el Centre Excurcionista de Terrassa, una volta pel parc de St.Llorenç d'uns 18 km i uns 800 D+. L'intenció era fer-la en plan entreno, sortint dels primers per no trobar taps als corriols i poder trotar amb comodiatat.

I així ha estat, a més m'he trobat amb un company (Oriol Muñoz) i el seu pare amb qui he compartir gran part del recorregut. Ha estat una sortida de puta mare, molt divertida, fang, corriols, una miqueta de pluja, i fins i tot una mica d'escalada per una canal. El pas per la Castellassa (veure foto) no era practicable amb la pluja així que el pare de l'Oriol, gran coneixedor del terreny ens ha portat per una "dressera". Una grimpada que deu ni dor, varis metres amunt on una patinada t'assegura obrirte el cap, amb tot mullat, adrenalina pura!

La Castellassa

S'ha de tocar la campana!!!!

A partir d'aquí trotant fins al final. A l'arrivada, una cerveseta, m'han donat un fuet i cap a casa. En resum un gran matí de diumenge, que es podria definir perfectament com a excurcionisme esportiu (terme que m'encanta, sentit a un Koala)

Pd: Barba t'ho has perdut!!!!

Diada Montserratina, o com no s'han de fer les coses

2011-11-01T16:36:00.000+01:00

Aquest diumenge va tenir lloc, com cada any, la diada Montserratina organitzada per la Federació Catalana de Ciclisme.
La Montserratina consisteix, bàsicament, en una quedada popular de bicicletes de tot Catalunya a la mítica muntanya de Montserrat, que pugen en processó desde Monistrol fins a dalt al Monestir.
Jo encara no havia tingut l'oportunitat d'anar-hi i vaig decidir apuntar-m'hi amb alguns companys de fatigues.
Vam sortir de Cerdanyola a les 07:15h i a les 8:40 ja estàvem enfilant les primeres rampes de Montserrat. La primera sensació va ser increïble. Una cadena humana de centenars i centenars de bicicletes s'anava divisant per les curves de la muntanya, allà on la boira ho permetia, tot eren caps i més caps. Sensacional!!.
Només comentar com a dada que en altres anys se superava de bon tros el miler de participants, que en aproximadament dues hores, ocupaven de cap a baix els 9 quilòmetres que uneixen Monistrol del Monestir.
Vaig pujar a un bon ritme, circulant amb tot tipus de ciclistes, mountain bikes, carretera, gent gran amb bicicletes elèctriques, nens molt i molt petits (n'hi havia un que amb prou feines s'havia tret les rodetes), homes, dones, tàndems... tot molt maco oi? doncs res més lluny de la realitat!!!
La gran federació, o els mossos, o els monjos, o qui sigui el responsable de tot això, no va ni pensar que una carretera de corves, d'un carril per cada sentit de la marxa, amb més de 1000 cicloturistes, i que sol rebre uns altres milers de visites diàries de cotxes, motocicletes i autocars pugues ser tancada al trànsit motoritzat!!!
Si senyors, a més de gent gran, nens petits, tàndems i bicicletes elèctriques, vaig tenir l'honor de compartir l'ascens amb 10 cotxes i un parell d'autocars que, a sobre, intentaven adelantar a la marabunta humana sense respectar cap tipus de senyalització ni civisme establert, recordant-nos cada 10 segons el soroll dels seus clàxons (quin soroll més maco, gràcies conductors!!).

Com pot ser que siguin incapaços de tallar la carretera un parell d'hores l'any perquè els ciclistes del país es reuneixin un maleït dia de tant en tant? què hem de fer, anar a la Moreneta i demanar-li un miracle per l'any vinent? És incomprensible.

La cosa continua: Arribem al bar que hi ha al final del pàrquing i ens indiquen que no podem accedir a dalt al Monestir en bicicleta, que les hem de deixar aparcades a la vorera i que pugem caminant a veure la Moreneta!! De què tenen por? que atropellem a algun monjo, o que molestem als creients que han pujat en cotxe i que s'han deixat els dinerets al pàrquing i en souvenirs? Per la pròxima tinc una idea que segur que els agrada: Deixem les bicicletes a baix a Monistrol i pugem a peu fins a dalt, no fos cas que atropellem a cap cotxe en el nostre ascens, ni que molestem als japonesos que solen ocupar el lloc.
Per acabar, la baixada: a les 10 del matí el caos ja era total. Les bicicletes que pujaven ho havien de fer esquivant la cua de cotxes i autocars que s'havia format, i els que baixavem, haviem d'anar amb 4 ulls per no xocar amb ningú, ni bicicletes, ni cotxes. Formava part de les activitats previstes jugar-se la vida en un xoc frontal amb cap cotxe que pugi adelantant pel carril de l'esquerra i fent sonar el seu fantàstic clàxon.?
Els que hagueu anat a Montserrat un diumenge ho entendreu, només heu de sumar al caos habitual d'autocars i de visitants, a 1500 cicloturistes. El col·lapse total està assegurat.
Resumint, primera i última Montserratina, sembla mentida com una ocasió tant especial, i un event tant bonic com és, es pot convertir en un malson, per culpa d'una organització i una panificació nefastes.
Després pugen els nostres estimats prínceps a veure la Moreneta i deuen tancar fins els bars de Monistrol, no fos cas que molestéssim a la família reial en la seva visita sagrada.

CRÒNICA by SERGI REVENTÓS

Enfilant el camí abroad (vol. I) - PEAK DISTRICT

2011-10-30T19:02:00.005+01:00

Ja feia temps que no feia una entrada al blog, i és que feia un mes (des de la passada Selènika 2011, 25 de setembre del 2011) que no agafava una bicicelta. Com molts de vosaltres ja sabeu, recentment vaig marxar durant una temporada a viure a Anglaterra, concretament a Manchester.

Les primeres setmanes vaig haver de fer el procés d'adaptació a la ciutat, que com també sabreu és força plujosa, però a partir de la tercera setmana ja vaig començar a còrrer pels voltants de casa i uns dies més tard vaig decidir apuntar-me al gimnàs. Doncs bé, ja tenia tots els ingredients per realitzar la meva primera ruta en bicicleta pels voltants de Manchester!

Buscar un lloc on pedalar no ha estat gens difícil, doncs molt a prop de la ciutat hi ha un parc natural anomenat Peak District (d'uns 1500 km2) i al que s'hi pot accedir fàcilment amb tren. Per buscar companyia també va ser bastant fàcil, doncs no em van caldre gaires esforços per convèncer a la Mireia perquè s'apuntés ràpidament a l'aventura.

Donat que era el primer dia de pedal, la jornada va ser prou relaxada, doncs per aquestes terres no cal sortir a les 8 del matí, bàsicament perquè sempre fa un temps semblant. Si bé vem trobar a faltar el nostre equipament (botes, maillots, guants,...), les bicicletes que vem llogar (Trek) ens van fer un bon servei.

Vem començar a pedalar des de la localitat de Brampton seguint la vora d'un embassament per camins amples i plans fins arribar a la punta del final, tot això envoltat per un paissatge de tardor impressionant.

Finalment van sortir 35 km i la jornada va servir per tornar a recordar a les nostres cames que encara seguim vius i amb moooltes ganes de pedalar. No em vaig trobar en un estat de forma impressionant, però ara que he començat al gimnàs també tornaràn les sèries i, si el temps ens torna a respectar, ens aproparem de nou al Peak District per realitzar una sortida una mica més dura.

Per últim, la Mireia també es va portar molt bé damunt de la bicicleta i va demostrar que li sobren cames per fer aquest tipus de sortides, mostrant-se alhora molt més segura sobre les dues rodes.

Sense més novetats, com sempre dic, aquí o allà, a Catalunya o a Nord Anglaterra, seguirem Enfilant el camí!!

Us trobem a faltar familia!

Deixo l'enllaç del wikiloc sense cap tipus de segones intencions, ja sabeu... si algú s'anima a venir a Manchester...aquí hi ha tema:

PEAK DISTRICT VOL. I

Fins i tot en Kilian te els seus moments baixos....

2011-10-28T16:32:00.000+02:00

Objectius 2012

2011-10-27T09:14:00.003+02:00

És el que toca ara, a final de temporada, començar a planificar la següent. I es que avui en dia les inscripcions a les curses/pedalades més populars acostumen a omplir-se en un no res, i a més, a molts mesos vista. Això ens obliga a estar atents a aquelles proves on volem estar per no quedar-nos fora.

Els meus principals objectius de cara al 2012 seran 3 : Marató de Barcelona + CBRX + Cavalls del Vent

Pel que fa la bici en Sergi encara esta fent-se el calendari, però de ben segur que repetirà en la Selenika (on va rebentar el crono) i estarà a la Transcatalunya (esperem que amb en Martos)

De moment tinc confirmat el calendari per al primer semestre (amb les inscripcions ja fetes)

29/01/12 1/2 Marató de Terrassa

26/02/12 1/2 Marató de Barcelona

25/03/12 Marató de Barcelona

18+19+20/05/12 Costa Brava Xtrem Running

Com cada any, a més, entre juliol i agost farem alguna sortida de 3 dies en btt. En els últims anys ja han caigut els Pedals de Foc, Pedals d'Occitània, la Ruta del Císter i la Volta al Cap de Creus. De moment ni hem parlat del tema, però jo deixo caure un nom....Pirines Epic Trail

De cara al segon semestre també tinc les coses bastant clares però com que encara queda molt, pot variar. En principi m'agraderia anar la Isostar Desert Marathon, ja que amb el canvi de dates que va patir l'any passat a última hora, com que hi estava inscrit i no vaig poder anar-hi aquest any tinc la inscripció assegurada i amb descompte.

I per finals d'any sergurament repetiré els Cavalls del Vent. És una cursa maquíssima i m'ha marcat com a corredor. Vull tornar-hi i fer-ho millor!

Com porteu els plans per al 2012??

Mitja de Terrassa: Inscripcions obertes!

2011-10-24T10:57:00.000+02:00

Un any més i per tercer consecutiu, tornarem a estar a la mitja de la nostre ciutat, Terrassa. No és que escombri cap a casa, però per mi és una de les millors mitjes d'asfalt que hi ha a Catalunya. En primer lloc perquè a diferència de la majoria, hi ha dues pujades, llargues, que fan d'ella una cursa molt més exigent que les demés. Aconseguir aquí una MMP te molt més valor, tots els corredors sabem que qualsevol marca que puguis fer a Terrassa té doble mèrit. A més, la ciutat es volca molt en la cursa i hi ha molts trams amb molt de públic, i això, és molt motivador.

Al final m'he decidit per inscriure'm a la Marató de Barcelona, ja que tinc una espineta clavada amb el temps de l'any passat, i per tant, Terrassa serà la primera presa de contacte per saber com va la cosa

INSCRIPCIONS AQUI

Crònica d'una gran Transcollserola!

2011-10-23T16:45:00.001+02:00

Avui diumenge s'ha dut a terme la 4a edició de la TrasCollserola en BTT a la que ens havíem apuntat 2 enfiladors, (jo mateix i el gran Eric, que tot i la lesió en el turmell s'ha animat a participar), un akatawa (el Jose), i un mosso (el Rafa, al que feia anys que no veia).
El Jose i jo hem anat fins a Sant Cugat en BTT, xino xano i encara de nit, on havíem quedat amb els altres participants.
Sortim a les 8 puntuals direcció cap a Molins de Rei, evitant la zona més massificada del Parc Natural de Collserola, primer èxit de la organització, evitar les zones més transitades del parc, que els diumenges sembla les rambles.
En un trenca-cames constant anem rodejant el parc i en seguida ens quedem davant jo i el Jose seguint a un grup molt i molt ràpid.
Primer avituallament, i no parem, malament, això va en serio avui, maleït Jose que per "no entrenar" tira que no vegis!
Cap al km 30 el Jose té una averia que li deixa el canvi mig destrossat, llàstima perquè estava fent un temps molt bò, per sort no ha hagut d'abandonar però ha perdut ja el tren dels de davant!!
Abans del segon avituallament fem l'ascens fins a la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera, en una rampa interminable que ja coneixia de l'any passat, i que he decidit sàviament pendre'm amb calma. Eric, t'havia avisat a la sortida de la fotuda rampa!!
Baixem pel ColaCao fins a les Planes, on tinc una mala noticia que m'ha fet pensar sèriament en abandonar, he trencat el cable del canvi en un sot, i he passat de portar un 3*9 a un 3*1, passant a tenir tres opcions, plat gran-pinyó petit, plat mig-pinyó petit i plat petit-pinyó petit. El fet de conèixer la ruta i saber el que m'esperava m'ha decidit a continuar fins al final. Quan estava intentant reparar l'irreparable m'ha atrapat el Rafa, que ha decidit acompanyar-me en un bon tram de pujada fins al Tibidabo, que he hagut de fer a peu en les rampes més dures.
Un cop a la font groga ja sàvia que gairebé tot el que m'esperava era baixada, i he tret forces d'on no creia que se'n poguessin treure per fer una baixada d'escàndol per la font dels caçadors.
De Can Coll a Sant Cugat ens quedava l'últim escull, on fins i tot he tornat a deixar enrere al Rafa, que ja venia cascat de tota la ruta i s'ha quedat sense cames.
Finalment, i després de 2:58 min i 55km a 18,3km/h arribo a Sant Cugat i m'alegra veure que gairebé tota la família al complet m'està esperant (dona, pares, i fins i tot l'àvia!!)
3 o 4 minuts després arriba el Rafa, i al cap de uns 30 arriben el Jose i l'Eric, que s'han trobat a mig camí i han decidit anar junts fins a la meta.
Déu ni do amb els dos, que un lesionat i l'altre avariat, han arribat fets unes pasqües a la meta i amb un temps molt i molt bo.
En quant a la organització, aquest any ens han donat dos premis redimint-se de l'any passat en que no hi va haver ni un trista samarreta, cerveseta a l'arribada (no per mi, però hi ha qui ho agraeix molt), circuit ben marcat, i tot molt ben organitzat.
Si li hem de posar un però el fet que no hi hagi classificació general et deixa una mica fred, però sé de bona tinta que no els ho permetia la federació.
Així que finalment, la pluja ens ha permès gaudir d'un bon dia entre amics, i d'una ruta molt ràpida i divertida pel parc de Collserola que tant bé coneixem!

Crònica by Sergi Reventós

55km 1400 D+

Aquí esta el track

23/11/11 : TransCollserola

2011-10-20T09:21:00.001+02:00

Un any més arriba la TransCollserola, adscrita al circuit de Gran Fons de btt. Aquesta és una cursa un pèl especial, ja que transcorre pels camins habituals d'entrenament de 2 dels nostres membres, en Sergi i en Martos. A més, tan en Dani com el seu pare són membres de l'entitat organitzadora, l'Unió Ciclista St.Cugat, per tan teniem 2 motius de pes per anar-hi.

Aquest cop serem en Sergi i jo, ja que com alguns sabreu al Martos el tenim a UK prenent tè i conduint per l'esquerra xD.

Seran 55 km amb 1300 D+, íntegrament per pista, així que de ben segur serà una cursa ràpida.

Ens veiem allà!!!!

Marxa d'Or St.Llorenç Savall, la crònica

2011-10-18T08:00:00.000+02:00

Aquí teniu la crònica d'en Sergi d'aquest diumenge, sens dubte el crack d'enfilant el camí sobre la bici

Ahir diumenge va tenir lloc la 14a marxa d'or a Sant Llorenç Savall. És una marxa en la que mai fins ara havia participat i que, segons em deien, és de les més dures que hi ha per aquí a Catalunya.
Amb unes referències així no me la podia perdre, així que em vaig presentar a la sortida junt amb 300 valents amb la intenció de palpar de primera mà la duresa de la prova.
A les 08:30 sortim disparats pels carrers de Sant LLorenç, la tàctica: Apretar fort al principi per evitar embotellaments i estar al menys una mica adelantat al entrar a la muntanya.
Sortim direcció Castellar en un ascens bastant dur, al quilòmetre 12 arribem a Can Catafal (prop de la famosa cadena del Puig de la Creu), i redueixo el ritme a un pas més adequat al meu nivell, ja que notava que les cames començaven a queixar-se.
Després un terreny de "falso llano" fins al km 20 trobem el primer avituallament i comencem la dura ascensió a Granera. Quines rampes! desnivells del 15 o el 20% feien que t'ho prengessis amb filosofia i cap amunt.
Molt bona la imatge de tots els participants que tenia davant i darrera en una lenta processó de formigues humanes.
Un cop a Granera ja entrem en terreny descendent en unes baixades molt ràpides i pedregoses, però sobretot, molt i molt perilloses, el manillar de la bicicleta cobrava vida propia, i jo només podia fer el vell truc d'agafar-me fort, tancar els ulls, i cap avall s'ha dit.
Després de tant i tant baixar, i sobre el quilòmetre 40, arribem a l'ascens al "dolmen de Trullas", aquí és on començo a entendre el perquè de la fama de la marxa d'Or. Desde baix puc observar una rampa interminable, de gairebé un quilòmetre de llarg, i amb un pendent mig no inferior al 15%, i a cada 20 o 30 metres, un ciclista carregant la bicicleta a les espatlles, incapaç de pujar-la sense haver de posar peu a terra. Com no, jo també vaig sucumbir i vaig haver de fer alguns trams a peu.
Cap al quilòmetre 48 trobem l'últim obstacle, un port bastant llarg però de poc desnivell que ens portarà fins el Coll de la descàrrega, allà començo a pensar en la classificació general. Em passen un parell de ciclistes que havien fet amb mí gairebé tot el recorregut, que pel que veig havien guardat millor que jo, però em tranquilitza veure que endarrera no hi porto ningú en bastants metres, i que encara podré agafar a algú de davant.
Dit i fet, arribem a dalt el Coll i per sorpresa meva, trobem la primera trialera de tota la marxa, una trialera no molt llarga però bastant tècnica que em serveix per donar caça a 3 ciclistes que tenien més cames que jo però baixaven bastant malament, en un moment donat els passo i ja l'arribada fins a Sant Llorenç la faig en solitari.
Finalment arribo en la posició 50 de 302 amb un temps de 3h:17min i un promig de 18km/h, i una sensació de fatiga superior a la que sentia a la Selenika.
Ara ja puc dir que donc fè de la duresa de la prova. 100% recomanable, tant pel recorregut com pel preu i la organització. Felicitats al CC Savall.

Punt i apart;
La mala notícia del dia me la va donar la meva dona, que havia sortit a pedalejar per Matadeperar amb uns amics, i en una desafortunada caiguda, s'ha fracturat l'Humer i estarà un temps apartada dels camins. Aprofito l'avinentesa per donar-li ànims, que de ben segur que molt aviat tornes a disfrutar d'aquest esport tant apassionant, i podem tornar a rodar junts!!

CRÒNICA by SERGI REVENTÓS

Projectes 2012 : CBRX

2011-10-17T10:38:00.001+02:00

L'any passat ja em vaig quedar amb les ganes de provar-ho, i aquest any, aprofitant la promoció en l'inscripció que hi ha si la fas abans del 31 d'octubre, ja estic dins!!! Al maig faré la meva primera cursa per etapes, la Costa Brava Xtrem Runnig.

Per a qui no la conegui, és divideix en 3 etapes, de 25, 55 i 55 km. Un total de 135 Km i uns 4000D+ que transcorre per als camins de ronda de la Costa Brava per anar de Blanes a Portbou. Les dates són el 18,19 i 20 de maig, així que si algo hi ha és temps de sobra per preparar-la.

Els del temps d'aventura fa temps que hi van fer un reportatge molt ben parit per a poder fer-nos una idea de que es el que podem trobar-hi. Les distàncies han canviat des de la primera edició, per a fer-ho una mica més assequible a tothom

Les etapes son les següents

1º Blanes-Tossa 25 Km 900 D+

2º St.Feliu- Torroella 55 Km 1500 D+

3º Cadaqués-Portbou 55 Km 1500 D +

 La banda

Ueli Steck, record d'ascenció al Eiger

2011-10-15T11:28:00.000+02:00

No us perdeu aquest video d'en Ueli Steckk, batent el record d'ascensió al Eiger (Alps Suissos 3970 metres). Millor si el mireu en HD

Marathon des Sables : Where is the limit?

2011-10-13T10:30:00.001+02:00

Quan veig vídeos com aquest tinc claríssim quin és el meu objectiu a llarg termin. No us perdeu l'arribada a meta dels corredors, pell de gallina!!

DÓNDE ESTÁ EL LIMITE, JOSEF AJRAM from LA CAÑA BROTHERS on Vimeo.

Els empedrats...de dia! :)

2011-10-12T18:34:00.001+02:00

Tot just fa quinze dies que vam ser al Cadí i avui ja hi hem tornat. Em vaig quedar amb les ganes de poder veure a ple dia,el camí que puja al refugi de St.Jordi per els empedrats.

Bona excursió de matí, marcada per la intensa calor i sobretot per que ens hem quedat sense aigua baixant, fet que ens ha fet patir més del compte.

La mala notícia és que torno a estar fotut del turmell, crec que per força hauré de parar del tot uns dies..quina merda.

En total uns 10 quilòmetres amb 900 D+

2ª Nocturna a la Mola (trail running)

2011-10-11T11:01:00.002+02:00

Ja fa un temps vam fer la primera edició de la pujada nocturna a la Mola, i amb la gran experiència viscuda la setmana que ve repetirem.

Per als qui no estiguin familiaritzats amb la zona és un recorregut d'uns 11 km, amb uns 600 D+. Es apte per a tothom ja que hi pujarem a un ritme tranquil.

El dia escollit serà el divendres dia 21/10/11, i el lloc de trobada serà el pàrking la gasolinera Q8 de Terrassa, a la carretera Matadepera.

Us deixo amb l'esdeveniment creat al Facebook, tothom i serà benvingut!!

http://www.facebook.com/event.php?eid=203716513030613

Records del cap de setmana

2011-10-05T15:53:00.002+02:00

Navegant per la red m'he topat amb aquest vídeo gravat aquest cap de setmana als Cavalls del Vent. Sobretot per aquells que hi vau ser, us recomano posar-lo a pantalla completa i a 1080pHD

I si teniu una estona doneu un cop d'ull a la web d'on l'he tret, http://jsaragossa.wordpress.com/ , val la pena

Cavalls del Vent : Crònica d'un finisher!!!!

2011-10-03T21:39:00.000+02:00

Dissabte 8:30 del matí, arribem amb la Núria a Bagà. L'ambient és impressionant, digne de la més important de les curses. Només arribar, al pàrking, Heras y Tòfol Castanyer fent-se fotos amb el personal. Anem a entregar la bossa que tindré preparada al refugi d'Estassen, i de camí en Kilian i la Mireia Miró, això comença a fer molt respecte!!!

Allà mateix em trobo amb en Jordi Molist, un Koala que m'orienta una miqueta i m'acompanya fins la linea de sortida tot donat-me algun consell. Després ens trobem amb Jordi Roset ( Traces Outdoor) i amb l'Isaac, fem un petit grup on compartim les pors abans de la sortida.

Comença a sonar "el último Mohicano", i donen el tret de sortida. El ritme inicial és molt còmode, crec que tothom sap que ens espera, i anar massa fort al principi pot ser sens dubte un grandíssim error.

De seguida perdo a tothom, però la veritat es que tan em fa ja que tinc claríssima quina serà la meva estratègia durant tota la cursa si les cames m'ho permeten. Caminar tot lo ràpid que pugui a totes les pujades i trotar a les baixades i als plans.

Així que comencem a enfilar fins al refugi del Rebost. Aquí encara estem molt sencers, la cosa comença forta ja que portem pràcticament 1000 D+ en 7,5 km, trobo alguns taps però res important, val la pena pendre's-ho amb calma i anar fent. El següent objectiu, i primer punt clau en la cursa és el Niu de l'Àguila. Tothom diu que allà s'hi ha d'arribar sencer, ja que és només el km 12 però allà ja acumularem una 1800 D+. Vull destacar els 3 companys del IronKoala que hi havia a mitja pujada repartint cervesa al personal, molt grans!!!!

Des dels 2500 metres d'alçada ens espera una forta baixada fins al següent refugi, del Serrat. El recorregut és impressionant , bastant tècnic en algun tram però com que encara estic bé puc anar fent sense gaires molèsties. Allà tinc el primer gran problema, poso malament un peu i veig les estrelles amb el turmell. Allà vaig tenir la primera crisis, ja que em vaig veure totalment fora de la cursa. Vaig quedar estès a terra 5 minuts sense poder fer res, però com em va dir el gran Jim, Ibuprofeno, i a continuar. Em fa bastant mal durant ben bé 1 hora, però al arribar al seguent refugi em puc refer una mica. Em trec bamba, mitjó i "tobillera", una miqueta de Radiosalil, i avall que fa baixada!!!! Després de menjar una miqueta reprenc la marxa.

El següent tram fins al refugi de Prats d'Aguiló s'hem fa una mica dur ja que hem fan bastant mal els peus i no veig l'hora d'arribar i poder fer un canvi de roba i calçat, i a més, tinc gana xD

Un cop allà puc recuperar-me bastant, plat de macarrons + caldo calent, allà hagués ressucitat un mort!!! Em canvio de dalt a baix per a preparar la caiguda de la nit. Allà em trobo amb l'Isaac que s'ha recuperat de les molèsties a l'estómac i també en Jordi, que des de primera hora del matí pateix unes rampes que li foten la cursa en l'aire. I es que en una cursa tan llarga qualsevol cosa pot enviar-ho tot en orris.

A les 8 del vespre i ja amb el frontal encès reprenc la marxa, conscient de que la pujada que m'espera sens dubte marcarà tota la resta de cursa. Hem de tornar als 2400 metres d'alçada i amb els km's acumulats no se com els afrontaré.

Començant a pujar vaig viure un dels moments més màgics de tota la cursa. El sol es ponia darrera les muntanyes, i la nit queia sobre nosaltres i des del cim, la imatge de totes les llums dels frontals enfilant el camí cap a dalt hem va fer posar la pell de gallina, i per dins, encara que sembli estrany, vaig compadir a tots aquells que ens titllen de bojos i que mai podran sentir aquesta sensació. Un cop a dalt, per primera vegada vaig estar convençut que d'una manera o altre, acabaria la cursa.

Fins al km 55 va ser el tram on vaig estar més còmode, era tot baixada i vaig poder córrer còmodament fins al refugi del Gresolet. A partir d'aquí i fins al 66 és el tram on més vaig patir, una llarga pujada al Coll de la Bauma em va deixar els ànims pel terra, va ser duríssim , fins i tot em vaig penedir d'estar allà. Sort que allà hem vaig trobar amb un corredor que ja pràcticament em va acompanyar fins al final de la cursa, em vaig enganxar a ell i em va fer de llebre.

Després ens esperava la darrera pujada "forta" fins a l'últim refugi, el de St.Jordi, 4 km amb 800 D+. No se per que però al anar en bona companyia la vam fer molt bé, tranquils però sense parar, en poc més d'una horeta. Quan vam ser dalt, ja sabent-nos "finishers", de cop vaig patir una recarrega de les forces i a excepció d'una pujadeta d'uns 30 minuts, la resta la vam fer corrents.

L'arribada és el més difícil d'explicar de tot. Després de tants km's, tantes hores de cursa, tants entrenos, i tantes ganes bolcades en aquest dia, després de la lesió, i el suport dels amics i familiars, i sobretot de la Núria, puc dir que hi ha un abans i un després d'aquesta cursa. Una barreja d'orgull i alegria immensa, al veure l'arc d'arribada i la Núria allà esperant-me...un somni fet realitat. Ara, 24 hores després, encara tinc mig cos a Bagà. Puc dir que aquesta cursa m'ha marcat, trigaré uns dies a decidir quina serà la propera, ara només vull gaudir del record d'aquesta.

Seguirem enfilant el camí!!!!

Ruta al wikiloc

Cap a Bagà!!! Els Cavalls m'esperen!

2011-09-29T15:03:00.000+02:00

Demà marxem cap a Bagà, on m'espera la que a dia d'avui, és la prova més dura a la que m'he enfrontat mai. 85 km i 6000 D+, 24 hores per a completar-ho.

Com que m'estreno en aquest tipus de curses hi ha molts factors que desconec i que no puc controlar. Tinc molts dubtes en temes d'alimentació, em fa molt respecte la nit, que hi poso a la bossa que m'espera al km 45, la climatologia,... buf....

A banda de tot això, pel que fa als entrenaments, tot i la lesió, que m'ha tingut una mica parat aquest mes, crec que puc dir que he fet els deures.

L'estratègia a seguir, pel que he anat parlat amb altres corredors, serà intentar ser molt conservador en els primers 40 km, ja que és on es concentra la major part del desnivell positiu, i a partir d'allà, intentar anar de menys a més. Sobretot s'ha de vigilar en la primera pujada fins al refugi del Niu de l'Àguila, on passem dels 800 als 2400 metres d'alçada en poc més de 12 km.

Espero que el pròxim que escrigui al blog sigui la crònica de "finisher"

Entrevista a Kilian Jornet (TV3)

2011-09-28T15:27:00.000+02:00

Us deixo amb l'enllaç de l'entrevista que l'hi han fet a en Kilian aquest matí a "Els matins" de TV3, a partir del minut 15

http://www.tv3.cat/videos/3710430/Kilian-Jornet-un-superhome

Selènika 2011. La crònica

2011-09-25T22:29:00.005+02:00

Com ja és més que habitual, l'equip d'Enfilant el Camí està present a les grans cites esportives de muntanya, ja siguin de trail running o de BTT. En aquesta ocasió hem assistit a la 23a. Marxa Selènika 2011. Es tracta d'una marxa mítica dins del panorama BTT català que, en la present edició, constava de 102 km i 2000 de desnivell positiu.

A les 6 del matí arribava a Terrassa per recollir en Barba, mentre que en Sergi i en Jose (fitxatge que ja ens va acompanyar a la Transmaresme 2011) es dirigien cap a Navarcles pel seu compte. Un cop aparcats ens dirigim cap al Pavelló Municipal de Navarcles per recollir el nostre dorsal. A les cues del pavelló es respirava un ambient de BTT bastant pro, digne d'una prova de les característiques de la Selènika.

A l'arribar a la meta, comença una de les putades del dia, una llarga cua que ens faria ralentir moltíssim a la hora de sortir. Tret inicial, comencem a pedalar amb una actitud bastant conservadora: 102 km ens esperen!! De sobte, veig que en Sergi comença a avançar a bon ritme, i és que pel matí només veure'l ja em dono compte de que aquell és el seu dia i que té ganes de donar-ho tot. Els primers 18-20 km resulten bastant planers i aborrits, però són un bon escalfament per a les cames. Durant aquest primer tram s'alternen camins de terra amb carreteres secundàries.

A partir del km 20, i fins el 55, és on es concentra la major part del desnivell de la prova. En Sergi, al que ja no veig des de fa molt, el dono pràcticament per perdut després de no trobar-lo al primer avituallament. En José i en Barba van per darrera meu, bastant a prop i a bon ritme. Probablement per la meva idea de que en Sergi encara podria estar bastant a prop, decideixo tirar fort durant la pujada. Aquesta decisió més endavant es traduiria en el meu defalliment.

Un cop a dalt de la pujada, que va enfilant a mode de trenca-cames durant uns 30 km, començo a baixar bastant exhaust. Dies abans de la prova, mirant el perfil de la sortida havia establert com a primera estratègia tirar amb calma durant la pujada per després donar-ho tot a partir del km. 60, però moltes vegades la realitat no es correspon amb la teoria i, tot i que el terreny era de baixada pedregosa i planer i agraït a estones, em comencen a entrar les primeres rampes fins que arribo a l'avituallament del km. 80.

Quan semblava que el ja conegut hombre del mazo m'estava buscant per fer-me una visita, la ma santa de la metgessa de la Creu Roja em fa revifar per afrontar amb solvència la última part de la prova. A partir d'aquell moment he pedalat, contra tot pronòstic millor que mai, arribant a la línia de meta en 6:43 h, rodant a un promig de 15,8 km/h. i en posició 520 de 1339.

La organització de la prova, es pot qualificar de molt bona, el camí estava correctament senyalitzat, els avituallaments eren correctes i un altre dels punts forts d'aquesta marxa és veure com tot un està poble pendent d'un event que ja forma part del seu patrimoni inmaterial i cultural. La Selènika és una prova que cada any canvia el seu recorregut, i potser aquest no ha estat el millor, però la donarem per bona pel que representa i pel que mou.

En quant a la nostra actuació personal, en Sergi i en José ja eren a la meta quan he arribat, mentre que en Barba ha arribat a pocs minuts de mí. Cal destacar el bon paper que han fet tots els meus companys: En Sergi, que ha arribat el 320 aprx. i en unes 6:07 h. (ho dic de memòria). En Jose, que per ser un payo "que no entrena" ha fet un paper molt bo (José, no mientas, estas muy fuerte!). En Barba, que per ser la seva primera participació i haver tornat de vacances fa poc ha fet gala de la seva coneguda constància al pedal.

Per la meva part, content per ser finisher un altre any, però amb una mica de sabor agredolç per haver superat les 6:30 h que havia fixat com a objectiu mínim d'aquesta marxa. Per una altra banda, aquesta marxa també ha suposat el final de temporada per a un servidor, ja que d'aquí 10 dies marxo a viure a Manchester una temporada.

Per tant, sigui aquí o allà, a Catalunya o a Anglaterra, seguirem com de costum: Enfilant el Camí.

Us deixo l'enllaç a la ruta del WIKILOC

Ronda Excucionista UEM

2011-09-25T12:28:00.002+02:00

(pi de les 4 vesses)

Avui, mentre els meus companys estan patint lo seu a la Selenika, jo tenia pensat fer l'últim entreno llarguet abans dels Cavalls. Volia fer un parell d'hores de trail running, i justament ahir em vaig asseventar que avui tenia lloc la Ronda Excursionista de la UEM. Així que aquest matí m'he presentat a Matadepera amb la intenció de fer els 17 km's de la Ronda corrent. Segons deia l'organització als corredors ens aconsellaven sortir els últims, a les 8:30, per tal de trobar-nos els punts de control i els avituallaments ja muntats...ERROR!

En primer lloc el fet de sortir els últims ha fet que ens trobéssim amb uns taps espectaculars, 1 hora per fer 5 km!!!!

En segon lloc només he trobat 2 dels 4 punts de control, i d'avituallament res de res, ni un got d'aigua en 17 km, només a l'arribada. No han estat els 10 € més ben invertits de la meva vida però això tan se val, l'important és que he pogut fer 17 km per racons de St.Llorenç que ni tan sols sabia que existien. A més pel que fa a les marques no hi havia possibilitat de pèrdua.

Ara aquesta setmana de baixada, rodatges curts i poc intensitat, massatge de descàrrega i a esperar el divendres pe anar cap a Bagà

Ronda Excucionista UEM

Sumant km's!

2011-09-18T18:30:00.003+02:00

Avui tot just fa 11 dies que hem vaig fer l'esquinç al turmell.

A urgències, s'hem va caure el món a sobre, i quan els metges hem van dir que havia d'estar 10 dies envenat i 3 o 4 més sense córrer vaig pensar que ja podia dir adéu a l'ultra. Però llavors va aparèixer en Jim, el meu fisio, que per telèfon hem va dir "Espera 48 i vens a veure'm, treurem tot l'envenat i ho solucionarem. Però sobretot tu tranquil, correràs!!!" Així que hem vaig posar en les seves mans per a cremar l'última carta que tenia per a poder anar als Cavalls del Vent. Dit i fet, després d'una primera i moooolt dolorosa sessió de massatge, dissabte ja rodava 20 minuts per la gespa del camp de futbol del gimnàs. Diumenge 35', dilluns 45', dimarts una mica d'asfalt, dimecres una miqueta més. Dijous primer contacte amb la muntanya (17 km), i avui 3 sessions de massatge després, he pogut fer l'esperada tirada llarga prèvia als CV.

Encara tinc dolor, i cada nit faig exercicis de rehabilitació, però puc córrer sense molèsties que és el que importa. Al agafar malament una pedra pateixo bastant, no puc fer "el cabra", però puc entrenar.

Així que avui 44.5 km de muntanya i 1750 D+ en 6 h 20'. M'ho he plantejat com una prèvia a l'ultra, amb la motxilla carregada amb tot el necessari per als CV. Caminant a les pujades i corrent a les baixades i "falsos llanos". El objectiu era acabar amb bones sesacions, pensant que podia fer-ne 40 més al acabar.

El recorregut ha estat Terrassa-Matadepera-la Mola-Montcau-Mura-Obac-Rellinars.

Ha estat un grandísism entreno, disfruto moltíssim en els entrenos amb gent, però haig de reconèixer que de tan en tan passar unes hores sol a la muntanya, amb la única preocupació de quan trobaré una font o per quin corriol haig de tirar, sense presses, es algo que no te preu.

Les sensacions han estat bones, però això de pensar en 40 km més...buf, com patirem!!!!

No penjo el track perquè el puto wikiloc no esta operatiu

Per altre banda d'aquí set dies 3 dels nostres valents afrontaran la Selènika, marxa de btt de 105 km. Tots ells estan entrenant fort, porten moltíssims kilòmetres a les cames i no tinc cap dubte que ho soperaran, i amb nota!!!!

A més aquesta serà una cursa molt especial per a nosaltres, ja que ens despedirem del nostre company i en part ànima d'Enfilant el camí. En Martos marxa a viure una temporada a Manchester, es veu que això del sol no li agrada i prefereix la pluja, mira que s'ha de ser raro!!! xDDD Esperem que es cansi aviat de pendre el té i torni a pedalar amb nosaltres per terres catalanes.

"A hill in Spain" btt en estat pur

2011-09-15T08:46:00.001+02:00

Si ahir ens deleitàvem la vista amb un dels millors videos de trail running que he vist mai, avui toca una mica de btt. Ja fa uns dies que el tenia preparat per penjar, és un video d'un tal Chris Akrigg, grabat a Malaga. Val molt la pena veure'l, fa fàcil allò més difícil.

Just Kilian!!!

2011-09-14T08:41:00.001+02:00

Suposo que molts ja l'haureu vist perquè corre com la polvora a internet, però no he pogut evitar penjar-lo. No fa falta que digui massa coses sobre el video, Kilian en estat pur

10000 visites!!!!!

2011-09-13T08:58:00.000+02:00

Fa uns dies vam superar la barrera de les 10000 visites!!! Segurament per alguns no n'hi haurà per tan, però a nosaltres ens fa moltíssima il-lusió que tanta gent diferent hagi passat en algun moment per aquest blog per a llegir les nostres cròniques de curses i sortides.

Al març del 2010 vaig començar aquest blog en solitari, i a dia d'avui, 1 any i mig després, ja som un modest "equip" de ciclistes i corredors populars amb unes ganes bojes de kilòmetres. Barba, Martos i Mireia, Sergi i Neus, Agustí, Gerard, Francis i un servidor. Fins i tot vam acoseguir "quatre duros" per a financiar-nos les equipacions!!!! Increible que algú pagui per posar una marca a un mallot!!! No sabeu com això et puja l'autoestima i la moral!!!

Des d'aquí no puc més que donar les gràcies a tots aquells que d'alguna manera, directe o indirectament han participat en aquest blog, ja sigui pedalant i corrent en les nostres aventures com els qui les llegeixen.

Evidentment tampoc em puc oblidar de tots aquells bloggers que sempre estan allà, que interactuen amb nosaltres, en aquest extrany món que és la blogosfera runner, i entre els quals ja puc considerar que hi tinc un amic. Gràcies Carles, Maier, Jose, Pau (es Llop Verd), David i Max....i segur que em deixo algú (sorry)!

Un altre cop 10000 gràcies a tots!!!!

Seguirem Enfilant el camí!!!!!!

Adéu 100 Cims, perilla seriosament l'ultra....:(

2011-09-08T09:43:00.000+02:00

Ahir mentre entrenava al migdia per la Mola, baixant, una puta pedra es va creuar en el meu camí per donar-me per cul. Vaig col-locar malament el peu, i pam, turmell esquinçat. Després d'un reconeixement a urgències ( dues hores per fer-me una radiografia) el diagnòstic és un esquinç de grau 1, mínim 10 dies parat. Això hem deixa fora del projecte 100 Cims d'aquest diumenge, en que havia de pujara la Pica d'Estats, una gran putada. Els 100 Cims i la Pica estan en mans d'en Barba per poder participar en la festa excurcionista de diumenge. Espero que trobis acompanyant.

Però el pitjor és que a 20 dies per a Cavalls del Vent, també hi perilla la meva participació.

Al arribar a casa amb les crosses i el peu envenat, i molt tocat anímicament, vaig trucar al meu entrenador per explicar-li el que m'havia passat i per saber-ne la seva opinió. Em va dir que abans de tirar la tovallola, parlés amb en Jim, el massatgista. Hem va dir que en ell va obrar una vegada el miracle i li va treure un esquinç de grau 2 en dues setmanes....ja veurem.

En Jim m'ha assegurat que podré còrrer l'ultra, però que el que m'ha de fer, en 3 sessions, és la cosa més dolorosa que ell com a fiso por arribar a fer, quin mal rotllo. Tot i així ell és l'única carta que hem queda, "all in", todo o nada. No em vull fer il-lusions, però necessito algo al que agafar-me. Son moltes sessions d'entrenament, i molts kilòmetres a les cames com per no provar qualsevol cosa.

De totes maneres, no se en quin estat de forma arribaré. Fins a dia d'avui estic segur que he entrenat com deu mana i he fet els deures, però no poder fer els últims entrenos amb desnivell, i sobretot, veure'm fora de la tirada llarga que havia de fer el cap de setmana que ve, no hem dona gaires esperances. No és una cursa qualsevol, és un ultra, i per afrontar-lo amb garanties s'ha d'estar fort, tan físicament com mentalment.

Així que ara només puc esperar a veure com evoluciona el turmell.

Volta a Collserola en btt

2011-09-04T18:21:00.000+02:00

El dia no podia començar més malament aquest matí. A les 7 del matí miro el rellotge i....merda!!! M'he adormit, m'havia de llevar a les 6:00 am i no se que collons ha passat. L'intenció era fer una ruta llarga per St.Llorenç Savall amb en Sergi, la Neus i en Martos. Aviso que vaig tard, arrivant a St.Llorenç em truca en Martos, s'ha deixat les bambes de la bici a casa, a St.Cugat, i la Neus i en Sergi no podran venir per problemes mecànics amb la bici..una altre cop merda!!!

No podem perdre el matí d'aquesta manera, així que en Martos i jo decidim variar els plans, anar a casa seva a buscar les bambes i fer una ruta per Collserola.

Com que en Martos sap que no m'agraden les aglomeracions avituals dels voltants de Barcelona, s'ha inspirat i ens hem marcat una molt bona ruta, pràcticament hem donat la volta al parc de Collserola, només anant una estoneta per "les rambles", es a dir, la zona de la carretera de les aigues on hi ha els miradors.Molta calor i ni rastre de les anunciades plujes.

Puc resumir que tot i el pèssim começament del dia, bé esta el que bé acaba xD

Al final ens han sortit 62 km i 1400 D+ en poc més de 5 hores

Aquí va la ruta del wikiloc

Últims cims! + inscripcions Selenika

2011-09-02T10:53:00.000+02:00

Vinga gent que només queden 16 cims per assolir la nostre fita, ja en tienim 84 reservats i no podem fallar. Animeu-vos, 11 de setembre, 100 Cims!!!!! Aquí teniu la llist dels que encara no tenen representació

60 – PIC DELS LAVANS (2.886 mts.)

62 – PIC ORIENTAL DE CANALBONA (2.914 mts.)

63 – PIC DE CANALBONA (2.966 mts.)

65 – PUNTA GABARRÓ (3.114 mts.)

70 – PIC DE BROATE (2.710 mts.)

72 – CAP DE GUILÓ (2.615 mts.)

78 – TUC DE LA LLEIA (2.775 mts.)

83 – MONT ROIG SUD (2.846 mts.)

85 – TUC DE MONTAUT (2.496 mts.)

90 – TUC DE SERRA ALTA (2.713 mts.)

92 – CAP DERA PICA (2.033 mts.)

93 – PIC DE SACAUBE (1.770 mts.)

94 – PIC DE BACANÈRE o TUC DETH PLAN DET OME (2.193 mts.)

95 – TUC DE BIDUR o DE BERDUT (2.019 mts.)

98 – TUC DE POLAINÈR (2.221 mts.)

99 – TUC DERA ESCALETA (2.468 mts.)

Canviant de tema, passaem del treking a la btt. Ja estan obertes les inscripcions per a la Selenika d'enguany, i com l'any passat Enfilant el camí hi serà present. En Sergi, en Martos i en Barba seran els valents que lluiran el nostre mallot amb un objectiu clar, lluitar contra ells mateixos i contra el crono per a millorar el temps que varen fer l'any passat.

A més, tot i que encara no esta decidit del tot, 2 dels nostres membres estan preparant una animalada de les que fan història. La Transcatalunya, 190 Km de btt i 3500 metres de desnivell acomulat, per unir l'estació d'esquí de La Molina i Barcelona. Continuarem informant quan tinguem més info.

UTMB 2011: Reportatge Eurosport

2011-09-01T09:52:00.000+02:00

Us deixo amb el video que va emetre Eurosport del UTMB d'enguany. Son dues parts, imprescindibles!!!!

100 anys 100 cims, encara queden muntanyes

2011-08-30T09:18:00.001+02:00

Com ja he comentat per aquí alguna vegada, el proper 11 de setembre el Centre Excurcionista de Terrassa durà a terme el projecte 100 Anys 100 Cims. Es tracta de coronar alhora 100 cims del prineu català, a les 11:00 AM. Un cop al cim, els participants s'hauran de posar la samarreta conmemorativa que el centre ens entregarà la primera setmana de setembre, i una avioneta que ja tenim contractada ens sobrevolarà i grabarà per fer un video de l'acte. No us ho podeu perdre!!!!

Nosaltres pujarem la Pica d'Estats.

Encara queden 24 cims sense representació, així que un cop més, des d'Enfilant el camí, us animem a tots aquells que us agrada la muntanya a participar en aquesta iniciativa, ja que ens fa especial i-lució que surti bé.

Animeu-vos, necessitem un cop de ma!!!!!

Aquí teniu la llista dels cims per triar-ne un LLISTA 100 CIMS

Cavalls del Vent, apretant entrenos!!!! (K.O)

2011-08-27T19:56:00.002+02:00

Queden 5 setmanes per ls Cavalls del Vent, la primera prova d'ultra distància en que participaré. Des de fa ja unes setmanes els entrenos han anat en augment, ara toca carregar volum i això el cos ho nota.

Entrenant als migdies, amb moltíssima calor, les coses no son sempre fàcils. Avui, ha tocat un respòs forçat ja que ahir, mentre feia un rodatge moooolt suau (6 min/km) a les 14:30, vaig patir una espècia de cop de calor/tall de digestió que hem va deixar totalment K.O. Mareig, ganes de vomitar i sensació de fatiga extrema, no vaig tenir més remei que tornar caminant cap a casa.

Avui, ja més recuperat, crec que va ser una barreja de varis factors. Molt volum + molta calor +tornar a treballar + algun problema digestiu = K.O

Al arrivar a casa, gel + red bull i a treballar amb tota la pajara!! I a mitja tarda coca-cola, el cos em demanava sucre com mai ho havia fet. És la primera vegada que em passa algo així, però de tot s'apren alguna cosa. A partir d'ara a més de portar sempre aigua, intentaré portar algun gel per si les mosques.

Demà rodatge molt suau per a dilluns poder tornar a agafar els entrenos al 100 %

Us deixo amb el video promocional d'aquest any i el de l'any passat, aviso, són altament motivadors!!!!
2010

2011

Nit de trail running + test frontal PETZl MYO RXP

2011-08-24T09:18:00.000+02:00

Ahir la nit, després de treballar, vaig passar a buscar a en Barba per a fer la nostre primera nocturna per La Mola. L'idea era que fos totalment fosc, ja que volia estrenar el frontal que faré servir d'aquí poc més de 5 setmanes als Cavalls del Vent.

Pel que fa al running, una gran sessió, divertida, tranquila, xerrant tota l'estona i disfrutant de la nostre muntanya de nit. Vull d'estacar els acompanyants inesperats que vamtenir durant una bona estona, i es que tres gossos caçadors van decidir que no tenien millor a fer i ens van escortar fins cairabé Can Poble.

A partir de la meitat del recorregut va fer acte de presència la boira, en algun punt tan espesa que en prou feines podiem veure el que teniem 2 metres per devant nostre. Potser algú pensarà que això li donava un punt de perillositat (caigudes, desorientació...) però nosaltres ho vam trobar més místic i alhora més èpic xDDD

Les dades de la sortida:

11km 614 D+

Pel que fa al frontal, és el model PETZl MYO RXP. Nota, un 10. Es impressionant la llum que fa, en una nit totalment tapada, amb núvols i sense lluna, la visibilitat era total. Increible el gran abast que té, es veu tot amb total claredad. A més, és comodíssim i pràcticament ni te'n adones que el portes al cap (175gr). A més te tres programes diferents, configurables per a l'usuari, que permeten variar la potència de fins a 160 lúmens i fins a 95 hores de duració (això encara no ho he comprobat xD)

Si mireu algun video del UTMB del 2010, és el que portava el gran Kilian Jornet, crec que això ja és aval suficient.

Amb aquesta bèstia a la motxilla no haureu de patir mai si s'amaga el sol.

Els pròxims dies faré algun altre test del material que faré servir a CV

Volta al Nord-Est d'Eslovènia

2011-08-22T01:32:00.002+02:00

Després de la ruta Pedals d'Occitània, realitzada els dies 1, 2 i 3 d'agost, l'equip d'Enfilant el Camí no ha tancat per vacances. Així doncs, després d'uns dies de relax a les platges de Tarragona i d'uns altres de turisme per Eslovènia, un servidor (Dani Martos) juntament amb la meva parella, Mireia Bolíbar, vem decidir tornar a fer una de les nostres rutes per Europa. Aquest any hem decidit pedalar pel nord-est d'Eslovènia que, tot i ser la zona menys turística, no és menys interessant que la resta del país, ja que és la zona de les vinyes i està plena d'indrets espectaculars.

Dia 1. Maribor - Ptuj (33 km)

Després de la foto de sortida ens vem dirigir cap a les afores de la ciutat per seguir el riu Drava en direcció Ptuj. La bona coordinació entre la Mireia en la gestió del mapa, i la meva en la gestió del GPS va garantir la nostra arribada dins del temps establert. En el nostre camí vem començar a travessar petits poblets i grups de cases fins arribar a la ciutat més antiga d'Eslovènia: Ptuj, que és la més propera a l'època romana (any 69 d.C.).

En aquesta ciutat també vem experimentar per primera vegada el sistema couchsurfing, que permet als usuaris poder dormir a casa d'altres usuaris que comparteixen espais del seu habitatge (normalment el sofà), amb la sort que el seu propietari, en Jernej, ens va cedir una habitació per a nosaltres a més de convidar-nos a una gran festa que hi havia a casa seva. Al·lucinant!

Dia 2 Ptuj - Ljutomer/Radomerje (61 km)

Al dia següent vem sortir de casa d'en Jernej amb la intenció de fer uns 50 km. Per això ens vem prendre el nostre temps per visitar Ptuj i per esmorzar amb calma: Error. Finalment vem acabar pedalant uns 61 km i gairebé se'ns va fer fosc a sobre de la bicicleta. Tot i això el dia va ser prou interessant, doncs en Jernej (el nostre host de Ptuj) va aconseguir que la seva tieta ens ensenyes la bodega que regenta a la localiat de Velika Nedelja. Allà vem aprendre com s'elabora el vi Eslovè, que bàsicament és blanc, i també vem tenir la sort de que ens regalessin una ampolla, què més es pot demanar??

A partir d'allà vem baixar fins a la localitat d'Ormoz i vem començar la nostra ascensió cap a Jeruzalem, en un autèntic trencacames que va dificultar la nostra marxa. Un cop a Jeruzalem (foto) vem gaudir de les panoràmiques vistes de les vinyes que hi ha al seu voltant, i pràcticament sense temps per acabar-nos la cervesa vem baixar cap a Ljutomer, on finalment vem haver de dormir en un hostal-granja, de nit, i sense possibilitat de sopar (maleïts horaris europeus!).

Dia 3 Ljutomer - Lendava (45 km)

El tercer dia va ser, per sort, molt més relaxat que la jornada anterior. Vem començar a pedalar d'hora després d'un super-esmorzar al lloc on havíem dormit. La jornada fou plàcida i força assoleïada, i pràcticament sobre la marxa vem enfilar cap el llac Bukovnisko, que està aprop de la població de Dobrovnik. La característica principal d'aquest llac és que està situat en una zona amb propietats bioenergètiques, i tant el bosc que hi ha abans d'arribar com l'aigua del propi llac suposadament van bé per un fotiment de coses (al·lergies, migranyes, mèdula, dolors estomacals,...). Malauradament no hi ha encara cap punt idòni per la calvície, o per la impotència, sinó seria tot un negoci.

Després de la visita al llac, vem baixar cap a Lendava, poble situat a la frontera amb Croàcia (a l'est) i d'Hungria (al nord), on ens esperava la nostra segona host, l'Anita. Aquesta ens va ensenyar el poble des del punt més alt, acompanyant la vetllada amb una cata de vins. Per acabar vem gaudir d'un deliciós sopar a casa seva per després veure com el nostre Barça derrotava el Madrid en la final de copa!!

Dia 4 Lendava - Lenart (65 km)

En aquesta ocasió sí que esperàvem fer una gran kilòmetrada, per aquest motiu la Mireia i jo ja anàvem amb el xip posat i vem començar a devorar kilòmetres des de primera hora del matí. Abans de dinar ja n'haviem fet 45, tot i que el dia era calorós i humit, vem anar avançant deixant enrere la part més important de vinyes per tornar als camps de blat i als rierols de les primeres etapes.

Gairebé de casualitat vem arribar al llac Blagusko, on vem menjar alguna cosa i vem fer una vacaineta abans d'arribar al nostre destí: Lenart. En aquesta població ens esperava la tercera host de la ruta: La Tina Damis, una noia molt agradable que ens va portar amb la seva colla d'amics sopar i a visitar la ciutat de Maribor (la segona més important del país).

Dia 5 Lenart - Maribor (28 km)

L'últim dia, al igual que el primer, només teniem mitja jornada per a pedalar. Per aquest motiu vem fer els 25 km que separen Lenart de Maribor a mode d'homenatge per lo bé que ho havíem fet durant la resta de dies. A mi personalment em va semblar com l'última etapa del tour, on ja està tot decidit i els ciclistes es passejen pels camps elisis per demostrar al món lo èpica que és la seva gesta.

Així doncs vem gaudir de cada kilòmetre que separa ambdues localitats en un ambient distès i, com no, caluròs. Finalment vem arribar a la localitat de Maribor, on vem agafar el tren de retorn a Ljubljana.

La nostra ruta són uns 232 km i la podeu consultar al meu wikiloc.

Dani Martos -KsT- i Mireia Bolíbar.

Pedals d'Occitània. La crònica

2011-08-06T20:33:00.010+02:00

Després de la magnífica experiència que varem gaudir l'any passat borejant el parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici, amb la que ja és una de les rutes btt més conegudes del país, Pedals de Foc, aquest any hem volgut repetir amb una versió similar però diferent : Pedals d'Occitània.

Val a dir, que a diferència de l'any passat, que vam muntar la ruta per lliure / pirata, aquest cop hem optat per oficialitzar l'esdeveniment i confiar en la gestió de l'oficina que, en forma de pack, organitza tota la ruta: reservant els hotels on dormir, transportant les maletes, i oferint totes les comoditats perquè un tant sols s'hagi de preocupar de pedalar. Així doncs, aquest any l'aventura ha perdut un xic d'autenticitat, però val a dir que pedalar tants kilòmetres amb alforges pot acabar esgotant la paciència de qualsevol. Per compensar però aquest contrapunt, hem escurçat el temps de l'any passat de 4 a 3 etapes :

1. Vielha - Borug d'Oueil (70km, 2300D+)

2. Borug d'Oueil - Aspet (90km, 2100D+)

3. Aspet - Vielha (70km, 1800D+)

La primera nit la varem passar a Vielha, en un cèntric hotel situat just davant de la plaça, on l'orquestra de festa major no ens va deixar dormir fins ben entrada la matinada, però sense perdre les ganes, a les 8 del matí ja estàvem de peu, esmorzats i llestos per començar la ruta. Aquesta, pujant cap Arròs, es desviava lleugerament per començar a enfilar-nos els primers metres d'altitud, mostrant-nos les primeres grans vistes del magnífic Pirineu que envolta la vall. Un cop a Bossòst, començava la primera bona pujada per creuar el Portilhon (1400m), per on entraríem a Le France, i iniciaríem un bonic descens fins a Luchon, primer control de la ruta, i parada per dinar. Especial atenció a l'últim tram de descens fins a Luchon, amb uns corriols realment extraordinaris per els amants d'aquesta especialitat.

Un cop amb la panxa plena, tocava iniciar el tram final de la primera etapa, que eren ni més ni menys que 20 km de forta i complicada pujada fins als 1300m d'altura novament, un exercici ideal per pair l'ànec i el potatge de verdures del dinar, i que ens va conduir fins el magnífic poble Bourg d'Oueli, per tal d'hospedar-nos al bonic hotel Le Sapin Fleuri (segon punt de control). A destacar l'excel·lent tracte que varem rebre allí, ja que tot i no satisfer les nostres exigències culinàries (cal recordar que estàvem a França), es van portar molt bé en tot moment, inclús rentant-nos i deixant-nos apunt els mallots per l'endemà.

Així doncs, de bon matí i després d'un bon esmorzar amb uns croissants més que exquisits, varem iniciar la segona etapa de la ruta, que començava amb una bona pujada de 500m per situar-nos a la major altitud de la ruta (1800m), oferint-nos unes vistes que per a mi no tenen preu. Pedalar amb la magnificència de les més impetuoses muntanyes al vell cor del Pirineu marcant el paisatge a l'horitzó, desplaça qualsevol símptoma de cansanci per omplir de majestuositat l'experiència de gaudir de tal espectacle. Pot ser difícil d'entendre, però és en aquests moments que entens que cadascuna de les gotes vessades per assolir aquesta fíta està més que justificada.

Després d'aquests kilòmetres de magnífic espectacle, iniciarem un llarg descens de més de 1200D-, entre el que hi havien alguns trams bastant perillosos, però que en general ens acabaria conduint fins al límit nord dels Pirineus, endinsant-nos ja a l'Occitània Francesa. Recorrent doncs els seus camins farcits de típiques granges i camps de pastures, ens varem plantar a Saint-Bertrand-de-Comminges, un bonic i pintoresc poblet adossat al voltant d'una gran catedral que tot junt s'alça sobre un petit turó. Tercer punt de control de la ruta, i parada obligada per un dinar lleuger en repostatge d'energia, doncs la ruta encara era llarga.

No vull fer-ne un gra massa, però m'agradaria fer menció al mal tracte que varem rebre en aquest poble, on amb la intenció de menjar un entrepà, varem acabar pagant una milionada per 3 tristos trossos de pa mal acompanyats. La ruta, però, encara seguia, i és que 90km amb aquest desnivell són unes xifres que fan que el dia s'allargui, i el cansansi s'acumuli ja no físicament, sinó mentalment, de manera que recorrent varis pobles vam anar consumint quilometre rere quilometre, fins a arribar a Aspet, quart punt de control i on faríem nit. Destacar els últims corriols de l'etapa, molt tècnics i amb algun grau de perillositat, cosa que amb 80km a l'esquena no permet afrontar-los amb la corresponent concentració, i per tant no els vam poder disfrutar en la seva totalitat.

Aquesta segona etapa va ser la més llarga, i tot i no ser la més dura, si que al finalitzar-la les cames ja començaven a notar una certa acumulació d'esforç, per no parlar del mal que t'arriba a fer el cul desprès de tantes hores damunt la bici. En fi, res que el nostre company Eric no pogués solucionar amb el seu repertori de sals, magnesis, vitamines i potingues varies, gentilesa d'Isostar, per mantenir el cos en la fermesa requerida per continuar.

Allí a Aspet ens varem hospedar a l'hotel Bois Perché. Potser va ser perquè al anterior hotel ens van tractar molt bé, però ens va donar la sensació que fórem clients de baixa categoria o quelcom així, ja que el tracte va deixar bastant que desitjar.

La tercera etapa va començar amb un canvi de temps. Desprès de disfrutar d'un sol radiant i un cel blau els dos primers dies, durant la tercera nit va caure un bon xàfec, i el matí es va llevar gris i tapat, però no per això els nostres ànims van decaure, així que a les 8 del matí ja tornàvem a estar llestos per afrontar l'última etapa, que començava amb una llarga pujada de 1000m de desnivell constant en 20km. De fet, durant la segona etapa la calor ens va fer agonitzar en alguns moments, consumint unes quantitats de líquid bastant considerables, així que el canvi a clima humit i fresc va ser considerat gairebé positiu i tot. No obstant, al culminar el col de Menté a 1350m, la boira on ens havíem endinsat era força densa, i la visibilitat no traspassava els pocs metres. Un cop a dalt de tot, després d'una breu parada per segellar i comprar formatges al cinquè punt de control de la ruta, vam iniciar el que es pot considerar el millor descens de tota la ruta, a través de les pistes de l'estació d'esquí du Mortis. 10km de pur desnivell negatiu (800D-), on la velocitat, l'adrenalina i el fang de la pluja van fer presa de la nostra insensatesa, deixant-nos de nou al peu de la muntanya, amb una capa marró extra de camuflatge recorrent íntegrament el nostre cos i bici.

A partir d'aquest punt, iniciàvem ja l'últim tram de la ruta, amb una prolongada però molt suau pujada de 30km que ens duria de nou a Vielha, on varem executar la nostra triomfal arribada, abans del previst i tot, per recollir l'exclusiu trofeu amb que es premia la gesta : El mallot oficial acreditatiu d'haver completat la ruta !

En total, uns 235km i 6200D+ en 3 etapes molt ben distribuïdes, de major a menor duresa, i amb total ciclabilitat en tots els seus trams, a excepció d'alguns molt puntuals que requereixen d'especial tècnica, però perfectament assumibles pels amants del btt. Corriols preciosos, pistes amples, algun tram de carretera, i en general forts desnivells per apaivagar les ànsies de qualsevol consumidor de desnivell, en ambdós sentits. Pel que fa la organització, prou correcte, sense cap tipus de problema, però sí que cal tenir en compte que el track que ens van proporcionar pel gps no estava gaire ben elaborat (més aviat semblava pintat sobre el mapa en molts trams), a més de no correspondre's al roadbook en un bon tram. Esperem que l'organització prengui nota d'aquestes petites errades i les corregeixi per properes edicions, ja que les incongruències entre indicacions poden portar a perdre's a participants amb poc grau d'experiència.En resum, una ruta totalment recomanable, molt semblant als Pedals de Foc, on tot i no disfrutar de la mateixa excel·lent gastronomia, conté un quilometratge i desnivell prou considerable, potser amb una mica més de trialera, però per descomptat amb unes vistes i llocs increïbles. Ara tant sols queda preguntar-se : i l'any que ve, quina serà la següent ?

Crònica by: Joel Barba

Rellinars 2011 + Pedals d'Occitània

2011-07-31T12:05:00.000+02:00

Casi sense temps de recuperar el jet lag, ahir tocava la cursa de Rellinars. Per a qui no ho sàpiga és una cursa que cada any organitza la familia de la meva dona, i on tots hi estem molt implicats. Aquest any, tot i el viatge, no podia faltar així que va tocar córrer.

Des d'aquí vull agraïr a tots els participants, que tot i l'aiguat que va caure van ser valents i van venir a disfrutar d'una tarda d'esport i butifarra. Vam patir fins a l'últim moment però al final la pluja va parar i fins i tot va sortir el sol.

Aquest any, també hem de destacar la presència del gran Jaume Leiva. En la seva categoria va guanyar com tots esperàvem, i més, em va regalar la copa. A més de ser el meu entrenador amb el temps el Jaume s'ha convertit en un molt bon amic, i amb actes com aquest no fa més que reafirmar la seva condició de crack. Perquè per a ser-ho no val només amb tenir grans marques, un s'ha de guanyar aquest títol en altres aspectes com humiltat, treball, perseverància...i ell en va sobrat. Gràcies per tot mister!!!!

I avui, sense haver ni desfet la maleta de NY he fet la dels Pedals d'Occitània. D'aquí una estona en Martos i el Barba em passaran a recollir i enfilarem cap a Vielha. Demà ens esperan 240 km de btt amb 6000 D+ en tres etapes. Espero que tinguin una mica de pietat de mi, intentaré seguir el seu ritme, però aquests dos van molt forts!!!!

D'aquí uns dies la crónica!!!

Salut!!!

New York City: running per Central Park

2011-07-30T00:10:00.000+02:00

Com si d'una pel-licula es tractés, aquests dies he pogut gaudir de córrer per Central Park, aprofitant que em trobava allà de viatge de noces.

Val a dir que és tota una experiència, el marc incomparable de Central Park amb els gratacels de fons no té preu. A més, tota la zona estem farts de veure-la per la TV i no pots evitar sentir-te part d'una producció de Holliwood.

Podem anar per tot el parc sense cap mena de problema, sempre hi quan sigui de dia, i tot i que el parc és bastant gran, una volta al perímetre són uns 12 km, no em de tenir por de desorientar-nos ja que en tot moment tenim com a referència els grans edificis de Manhatan.

Jo vaig tenir la mala sort d'agafar l'onada de calor més bèstia a Nova York des de l'any 1939, amb més de 45ºC i una humitat que rondava al 100 %, justament el dia que vaig triar per córrer varen morir 40 persones a la costa est. Si heu d'anar-hi més us val agafar aigua, perquè l'ambient de NY esta exageradament carregat, és com respirar darrera el tub d'escapament d'un autobús durant tot el dia.

Per aquells qui ho vulguin he penjat el track a wikiloc. En realitat comença i acaba al meteix punt però alguna cosa li va passar al gps des de la porta de l'hotel fins a l'entrada del parc

Cap de setmana a Àger

2011-07-24T23:24:00.002+02:00

Mentre el nostre company Eric encara es troba en plena lluna de mel, l'activitat no para a Enfilant el camí. Aprofitant que encara tenia pendent un vol en parapent a la localitat d'Àger, ja que en una altra ocasió no havia estat possible, vaig aprofitar per convencer a en Gerard a.k.a Tanke per fer també un vol i de pas estrenar les equipacions pel Montsec, al dia seguent.

El dissabte al migdia arribavem al Càmping d'Àger, i a les 20h. erem amb els companys d'Entrenúvols llestos per volar!! El resultat va ser una gran experiència pels aires acompanyats de dos professionals com la copa d'un pi, que a més d'iniciar-te en el vol del parapent, no paren d'explicar-te curiositats del "mundillo" i d'altres històries que fan que el temps passi, mai millor dit, volant.

Avui diumenge, a les 7 ja erem de peu per fer una ruta en bicicleta. Tot i que la ruta estrella de la zona és la que arriba fins al Congost del Mont Rebei, passant pel coll d'Ares i per Alsamora, vem decidir fer una altra ruta una mica més curta, però no menys atractiva donat que anàvem una mica curts de temps per arribar a dinar a Balaguer.

La ruta escollida ha estat la número 23 del centre BTT del Montsec, i surt d'un poblet anomenat Tartareu, s'enfila fins el poble d'Alberola i arriba al pantà de Canyelles a través d'una pista de pendent pronunciada. Les vistes al pantà són increibles, i el pas per l'embassament a través d'uns ponts completament a les fosques, són una bona experiència. Finalment hem tornat a pujar per l'altra banda de la pista per tornar a Tartareu.

Com ens haviem quedat amb les ganes d'anar al Congost del Mont Rebei, hem agafat el cotxe i ens hem apropat fins a l'entrada de la paret foradada, on s'hi accedeix a través d'un pont penjant metàl·lic (més endavant, fotos!). Val a dir que anar amb bicicleta per allà és bastant perillós, i que en aquesta època de l'any està plena de gent caminant. Per tant, em fet una part amb calma, i ara si: A dinar a Balaguer on ens esperava la Mireia...i un parell d'entrecots!

Deixo la ruta per si algú la vol fer. Està senyalitzada per tot el camí, molt recomanable!

La setmana que ve comencem els pedals d'occitània :)

Terrassa-Granera : "Enfilant el camí" estrena equipacions

2011-07-17T17:30:00.000+02:00

A les 8 del matí ens hem trobat amb en Sergi per fer la primera ruta com deu mana, es a dir, amb les equipacions que ens distingèixen com a equip. Modèstia a part, he de dir que feiem mooooolt de goig, i crec que puc assegurar que erem els ciclistes més ben aconjuntats de tot el Vallès. Jutgeu vosaltres mateixos!!! jeje

Al final hem tingut una baixa d'última hora, la Neus, parella d'en Sergi, ja que ahir, com que no sabien que fer van decidir marcar-se una ruta de 130 km per carretera (casi res...xD), que va deixar a la Neus fora per a la ruta d'avui.

El dia ens ha acompanyat i hem pogut esquivar la pluja. L'idea era arribar fins a Granera, on voliem fer una parada per menjar-nos un entrepà. No coneixia aquest poble i si no hi heu passat mai val la pena acostar-si a esmorzar. Molt macu!!

Menció especial es mereix la pujada al Puig de la Creu, plena a rebentar de ciclistes, i on el nostre esperit competitiu ens ha fet agafar la directe per adelantar a tothom qui se'ns ha creuat per devant....jejeje

La ruta ha estat, Terrassa-Castellar-Granera-Sant Llorenç Savall-Sant Feliu del Racó-Matadepera i Terrassa, tot per pista 100% ciclable, ràpida i rodadora.

Per a mi ha estat l'últim dia per a poder pedalar fins als Pedals d'Occitània, ja que dimarts marxo 10 dies de viatge de noces i no podré fer pràcticament res, només espero que no m'afecti massa el "jet lag"

Al final 71.5 Km amb 1400 D+- en unes 6 horetes de btt en molt bona companya

Ja estan aquí!!! Noves equipacions enfilantelcami.com

2011-07-15T21:07:00.000+02:00

Ja feia uns dies que estàven al forn i avui, finalment, han arrivat!!! Pràcticament només he tingut temps de fer un parell de fotos, però diumenge podrem estrenar-les com deu mana.

També ens han arrivat les jaquetes d'hivern....increibles!!!!

Diumenge tirada llarga en btt per preparació dels pedals d'occitània...quin goig farem tots tan ben conjuntats!!!!!

Com a novetat en els entrenos avui, per primer cop, m'he acostat a les pistes d'atletisme de Can Jofresa per a fer les series que em tocaven , molt millor en pista que en el polígon on anava, crec que a partir d'ara serà el lloc fixe per a les series curtes. És tot un luxe tenir unes pistes així al costat de casa i val la pena aprofitar-les.

C.E.T: Projecte 100 CIMS

2011-07-13T16:49:00.000+02:00

Com alguns de vosaltres ja sabreu, al Centre Excurcionista de Terrassa ens trobem inmersos en la celebració del centenari del club, i un dels actes més importants és el que s'anomena Cent Cims.

L'idea és l'ascenció de 100 cims que conformen la linea fronterera entre Catalunya i França. El dia escollit ha estat l'11 de setembre, i a més, tots haurem de fer cim alhora, a les 11del matí.

El projecte és molt ambiciós, i és per això que necessitem el màxim suport i col-laboració. Des d'enfilant el camí volem donar-li tota la repercució possible, i ja tenim un cim triat i estem treballant per agafar-ne un altre. De moment, hem triat la Pica d'Estats.

Per apuntar-vos a la iniciativa només heu d'enviar un correu electrònica al centre excurcionista, centre@ce-terrassa.cat. L'inscripció és gratuita i a més, el primer grup en apuntar-se a cada cim rebrà una samarreta conmemorativa.

Encara queden molts cims per triar, així que no us ho penseu més i apunteu-vos!!!!!

Aquí teniu la web del centre amb tota la informació necessaria C.E.T

Novetats cap de setmana

2011-07-06T09:25:00.004+02:00

Fa dies que no tenim entrades al blog, i es que per feina, vaig una mica de cul, i evidentment el primer és el primer.

Pel que fa a aquest cap de setmana, dues activitats destacades per part de l'equip d'enfilant el camí. En primer lloc la fantàstica actuació d'en Martos en la pedalada de la festa major de St.Cugat. 22 km en 1h04', que li van servir per a fer una magnífica 5º posició, i la primera posició entre els ciclistes locals. MOLT GRAN!!!!!! Fins i tot el va entrevistar la TV local:

En segon lloc el debut d'en Sergi en el món dels triatlons per equips, encarregant-se com no podria ser d'un altre manera de la part de bici. Segons ens explica gran dia amb bones sensacions, crec que aquí pot nèixer un nou repte per enfilant el camí, potser donarem guerra com a equip a la próxima edició....( i amb les equipacions noves que estan a punt de sortir del forn) Aquí teniu la crónica al seu blog.

En l'apartat de trail running, novetats pel que fa al calendari de curses. Com ja havia anunciat estaré a Cavalls del Vent, el que serà la meva primera prova d'ultra resistència. Ahir però, casi sense adonar-me del que feia, vaig topar amb la pàgina d'inscripcions de la Marató de Muntanya de St.Llorenç Savall, i sense saber com ja estic inscrit. Val a dir que Cavalls és l'1 d'octubre i la marató el 30 del mateix més, així que ja avanço un mes d'octubre espectacular i amb moooolts km's, ja que només en 2 dies ja en tinc assegurats 127 a les cames amb una mica mes de 7000 metres de desnivell positiu. Espero que les cames agunatin.

Per a tots aquells que els hi pugui interessar aquí teniu l'enllaç de la marató de Sant Llorenç Savall. Les inscripcions per als 42 km son limitadíssimes, ja que transcorre per parc natural i no acostumen a passar de les 150 places. Animo a tots els trail runners a fer-la, sobretot els qui normalment entrenen per la Mola. És una cursa molt ben organitzada i a més correm a casa, que més és pot demanar???

XIV Pedalada de Sant Cugat (Festa Major)

2011-06-29T17:49:00.005+02:00

El proper diumenge 3 de juliol es realitzarà la XIV Pedalada de Sant Cugat, coincidint amb la celebració de la Festa Major.

Ja ha plogut molt des de que l'any 1998 un senyor que es diu Ramon Martos, que aleshores era el responsable de la secció de BTT de la Unió Ciclista Sant Cugat (més tard en seria el president), va decidir organitzar la segona edició d'aquesta marxa, doncs la primera ja s'havia realitzat de manera independent en anys anteriors.

De forma pràcticament artesanal, es van elaborar cartells per senyalitzar els camins i es va disenyar un traçat que, per aleshores, era prou exigent. Val a dir que aquell primer any la pedalada es va organitzar "entre amics" doncs jo mateix, que aleshores tenia uns 15 o 16 anys, i els meus amics vam ser els encarregats dels controls de pas, mentre que d'altres coneguts també van col·laborar als avituallaments. Evidentment, la Unió Ciclista va donar tot el seu suport, tot i que fins a la época pràcticament només tenia experiència en el món de la carretera.

14 edicions més tard, les coses han canviat molt. La pedalada de la Unió Ciclista Sant Cugat va passar a ser organitzada conjuntament amb la OMET (Oficina d'Esports de l'Ajuntament), i avui en dia pràcticament només pertany a l'Ajuntament. Així doncs al tractar-se d'una cursa de Festa Major organitzada per l'Ajuntament, els 35 -40 km de les pedalades inicials han passat a ser només 22km i 400 mentres de desnivell positiu (per allò de fer-ho més popular). Per sort, paral·lelament la Unió Ciclista va començar a organitzar les pedalades Transcollserola, tant de carretera com de muntanya, essent aquesta última part del circuit Gran Fons de la Federació (aquest any es durà a terme la tercera setmana d'octubre).

Doncs bé, aquest any donat que un ja té "certa edat" per depèn de quines celebracions de Festa Major, he decidit apuntar-m'hi, encara que només sigui per estirar una mica les cames i per participar en una de les activitats que es celebren al poble.

Aquest és el recorregut:

Sortida i arrivada: Parc de la Pollancreda (Sant Cugat del V.)

Hora: 9 del matí.

Preu: 8€

Deixo també l'entrada al wikiloc de la marxa:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1816025

Cursa de la Campana, tornem a la muntanya!!!!

2011-06-26T12:48:00.002+02:00

Després de més de 6 mesos sense fer cap cursa de muntanya, per la preparació de la marató de Barcelona, avui per fi m'he tornat a posar un dorsal per anar a fer el cabra. L'escollida ha estat la Cursa de la Campana, a Vacarisses, 14.5 km 750 D+

Una estona abans de la cursa ens hem trobat amb alguns companys que també feien la cursa, la Laia, la Raquel i el Sergio. L'ambient, com sempre el les curses de muntanya, inmillorable, i l'organització de la cursa un 10. I com sempre, els ànims de la Núria a l'arrivada ens ha donat la foça necessaria per l'últim alè!!

Els primers km's han començat rapidíssims, crec que el primer m'ha sortit a 3'30, i el segon a 3'45. A partir d'aquí la cosa s'ha calmat ja que del 4 a 10 ha estat una constant pujada per pista, que per culpa del sol s'ha fet duríssima. Del 10 fins gairabé el final baixada per corriol, en algun tram bastant tècnic, on he anat a roda d'un grup d'uns 10 corredors que no he pogut passar. De fet, crec que un km més i gripo, feia molt temps que no arribava tan tocat a meta. Al final un temps de 1h19, i posició 64 d'uns 450. A destacar l'increible cursa que ha fet la Laia, 3º de les dones amb podi!!!

En resum un gran matí, molta calor i retrobament amb les curses de muntanya.

PD 1: Birra freda de 1/2 litre al arrivar, i Voll Dam a la bossa del corredor....que n'aprenguin!!!! Això és una arrivada!!!!!

PD 2: en alguns abituallaments hi ha hagut alguns IMPRESENTABLES que tiraven les amplles de plàstic d'aigua al bosc, tenint contenidors a menys de 100 metres. Val a dir que això és motiu de descalificació en totes les curses de muntanya. Potser en futures edicions hi hauria d'haver gent controlant aquesta colla de porcs.

33°C Quina calda!!!

2011-06-22T16:36:00.000+02:00

El post d'avui va per a tots aquells corredors, ciclistes, triatletes populars i malalts de la llarga distància en general. Va per ells, perquè moltes vegades només ens fixem en els grans, en la èlite, i ens oblidem dels milers de populars que per manca de temps, treiem hores d'allà on no n'hi ha per a poder entrenar. En dies com aquests, quan la calor apreta, els qui per collons han de sortir al migdia, han de treure totes les seves forces i patir sota un sol de justicia, que ens destrossa sense pietat, quan seria molt més fàcil anar a casa a fer una migdiada.

En el meu cas en particular, crec que soporto prou bé la calor, però hi ha dies, com avui, en que et sens superat per les altes temperatures. Avui he arribat a casa amb unes sensacions pèssimes, els últims km's les pulsacions altíssimes i sensació constant de mareig (13.23 km, 5'23/km, 162pmed, 183ppmax). Cada passa que feia només podia recordar els companys que d'aquí poc hauran de trobar els seus límits al desert dels Monegros....Carles, Jose, que no us passi res!!!!

A tots aquells que han de patir el sol en la seva màxima potencia, ànims!!!! Això no durarà mes de 3 mesos....xDDDD

Aquest cap de setmana tindrem l'equip dividit, per una banda diumenge hi haurà trobada ciclista, per l'altre la Cursa de la Campana de Vacarisses

Blog tancat aquest cap de setmana: Anem de boda!!

2011-06-18T12:02:00.001+02:00

Ja ha arribat al gran dia, hem caso!!!! Així que aquest cap de setmana no hi haurà grans sortides ni tirades llargues, avui corro la meva marató particular, probablement la més dura de totes!!! xDDDD Unes series curtes m'han servit per alliverar tensions abans de la boda ( 8x200 a 3'00 + 1 Km a 3'30)
Així que avui a disfrutar del dia!!!!

L'entrenament ciclista en sala. PART II

2011-06-16T09:06:00.005+02:00

Tornant al fil de l’entrada que vem publicar el passat 19 de maig, avui us parlaré del nivell d’entrenament 2. Val a dir que per poder arribar al aquest nivell d’entrenament calen dues coses:

1- Entrenament previ. Haver practicat el primer nivell durant algunes setmanes.

2- Temps. Aquest entrenament requereix una dedicació més alta (4-5 dies per setmana).

Com ja he comentat en el primer punt, el nivell 1 d’entrenament s’ha d’haver superat de tal forma que després de la hora d’exercici podem considerar que podríem repetir-la sense gaires problemes (evidentment respectant una alimentació - hidratació correcta). També cal tenir en compte que probablement durant el cap de setmana haurem fet una marxa, sortida o cursa. Per tant, l’entrenament durant la setmana serà progressiu, de manera que el dilluns serà més suau i curt, i el divendres més llarg i intens.

Abans de passar a especificar l’entrenament recomanat per cada dia, vull recordar que es tracta de RECOMANACIONS. Després cadascú ha d’adaptar aquestes al seu ritme de vida i a les seves expectatives, i ha de seguir unes normes d’alimentació i hidratació adequades. Aleshores l’entrenament per a 5 dies seria el següent:

Dia 1 (30 min)

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Escalfament – nivell moderat d’esforç.

20 min. Entre el 75 % i el 85% del FCM. Nivell mig-alt d’esforç.

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Nivell moderat d’esforç.

Aquest dia també es pot aprofitar per fer una mica de musculació, abdominals, etc. Però també suau.

Dia 2 (40 min)

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Escalfament – nivell moderat d’esforç.

25 min. Entre el 75 % i el 85% del FCM. Nivell mig-alt d’esforç.

5 min. Per sobre del 85% del FCM. Nivell alt d’esforç.

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Relaxació – nivell moderat d’esforç.

Dia 3 (45 min)

15 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Escalfament – nivell moderat d’esforç.

5 min. Entre el 75 % i el 85% del FCM. Nivell mig-alt d’esforç.

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Nivell moderat d’esforç.

5 min. Entre el 75 % i el 85% del FCM. Nivell mig-alt d’esforç.

5 min. per sobre del 85% del FCM. Nivell alt d'esforç.

10 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Relaxació – nivell moderat d’esforç.

Dia 4 (50 min)

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Escalfament – nivell moderat d’esforç.

35 min. Entre el 75 % i el 85% del FCM. Nivell mig-alt d’esforç.

5 min. Per sobre del 85% del FCM. Nivell alt d’esforç.

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Relaxació – nivell moderat d’esforç.

Dia 5 (1 hora)

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Escalfament – nivell moderat d’esforç.

45 min. Entre el 75 % i el 85% del FCM. Nivell mig-alt d’esforç.

5 min. Per sobre del 85% del FCM. Nivell alt d’esforç.

5 min. entre el 60% i el 75% del FCM. Relaxació – nivell moderat d’esforç.

Pel ritme de vida que molts portem és molt difícil poder entrenar els 5 dies a aquest nivell, a no ser que sigui tinguem una prova important o una setmana relaxada en altres aspectes. Aleshores, es presenten algunes alternatives com pot ser, per exemple, la supressió del dia 2 d’entrenament, o del dia 4. El que no recomanaria és saltar-se el dia 1 i el dia 3, perquè són entrenaments molt específics que, personalment, creiem que s’han de respectar.

El pròxim dia, l’últim nivell.

Dani Martos -KST-

Costa fustera, o com fregir-se al sol un dilluns...

2011-06-14T13:00:00.000+02:00

Us deixo amb la crònica d'en Barba de la sortida d'ahir en btt per Sant Climent de Llobregat:

Aquest matí el pensament que m'ha vingut al cap al primer instant just després d'escoltar el despertador ha estat inevitablement la xifra de 80 km. De ben segur que al meu company Eric li ha passat quelcom si més no igual de motivant, doncs estàvem ben conscienciats de que avui tocava una bona pedalada.

Cal remarcar que dissabte vinent tenim entre mans un event d'important transcendència, doncs el nostre estimat company i administrador del bloc es casa amb la seva benvolguda muller, així que com a bons amants de la muntanya hem preparat una espècie de comiat de solter al més pur estil btt. I és que 80 km sota el sol de mitjans de juny per les muntanyes del Garraf, zona on l'obre d'arbres alts i esvelts brilla per la seva acescència, a canvi de pelades crestes rocoses on els arbustos tracen simpàtiques branques entrecreuades caòticament per entremig del camí, perfectes per distreure la concentració que requereix la major part del terreny en la seva ciclabilitat, i sumades a l'extremada persistència de les sinuoses pendents de roca solta amb que cal batallar a quasi cada volta de camí, han convertit el dia en una autèntica aventura de patiment i supervivència, al més pur estil d'una gran putada de comiat de solter.
Però no ens enganyem, perquè agafar desprevingut el sr. Eric no és fàcil, i ell ja sabia de que parlàvem: La Gran Fons Costa Fustera, una marxa que discorre pel vell mig del parc natural del Garraf, i de la qual un altre membre del nostre equip - el sr. Martos, aka KST - ja havia tingut el plaer de patir en la seva pròpia pell.

Així doncs, a les 9:00 am (una mica tard, perquè no dir-ho), ens hem plantat a St. Climent de Llobregat per començar a enfilar la ruta. La primera impressió ha estat de que no patiríem per desnivell, però de seguida han començat a arribar les primeres pendents amb roca solta, que tot i no ser especialment complicades, requereixen de tècnica i força explosiva. Cap problema, superades amb l'èxit que caracteritza la frescura dels primers km, hem arribat fins a l'entrada de Begues, on la ruta es desdoble per dibuixar un buit sobre el mapa, cosa que ens ha donat algun mal de cap a l'hora d'orientar-nos, però de nou, res que els membres d'enfilant el camí no sàpiguen resoldre ràpidament. Hem seguit pedalant per alguns boscos val a dir no gaire pintorescs, posant com a màxim exponent l'exemple de les increïbles vistes de la cantera amb la subestació elèctrica coronant la seva cima. Tot i això, la pujada s'ha anat accentuant, i hem hagut d'anar consumint les forces en pendents prou inclinades que un cop arribat el punt més alt, s'han convertit en baixades d'especial atenció, doncs la forta inclinació juntament amb la grava i pedra solta requerien d'especial atenció en la tècnica amb que pedalar-les. Així doncs, seguint el camí hem arribat a Olesa de Bonsevalls, on hem pogut reomplir els bidons i camelbacks d'aigua, ja que el sol començava a apretar força, i la ruta requeria d'una especial hidratació (tenint en compte també la dosificació pels km restants). Hem seguit superant difícils camins d'una considerable duresa fins el km 30, ja que la moral de pensar que has de donar-ho tot restant 50 km de ruta per davant desmoralitza de forma contundent a qualsevol que s'atreveixi a aventurar-s'hi. Aquí hem començat a pensar en el nostre company Martos, que va fer la ruta fa unes setmanes ell sol, i com de dur ha de ser conservar la motivació per tirar endavant en aquests moments tant durs sense el recolzament de cap company. Definitivament, hem arribat a la conclusió que haver fet aquesta ruta sol mereix la consideració de medalla d'or dels malalts del btt, tant per resistència física com mental, almenys pel que refereix a l'equip d'enfilant el camí.

A partir del km 35, el camí ha esdevingut un tant més ciclable, amb senders de pista ample i sense tanta roca, cosa que ha alleugerat la nostra marxa, però llavors hem començat a patir de debò el principal obstacle del dia : el sol. I és que pedalar sota l'implacable i imponent lorenzo, disparant els seus rajos cancerígens des del vell mig del cel d'aquest estiuenc - i quasi tropical - matí, sentint la presió constant damunt del clatell i veient com la suor regalima per tots els racons del teu cos, és un dels exercicis més durs que hem pogut experimentar avui. La hidratació doncs, ha estat bàsica. Hem tingut la sort de dosificar adequadament els nostres recursos, i d'aquesta manera hem pogut superar les muntanyes que ens han fet tornar fins a Begues, on amb un lleuger descens per una bona pista hem arribat de nou al punt de partida.

En total han estat 72 km, 1930 m de desnivell en 6 hores aprox. Tal com he dit a l'inici, una bona pedalada (creiem que seria una mica més llarga). Hem patit, hem suat però l'hem completat amb la condescendència d'uns bons amants del btt, cosa que ens ha omplert d'alegria i ampliat l'experiència en llargues tirades, posant la vista ja en la que ha de ser la nostra aventura d'aquest estiu : Els pedals d'Occitània.

En resum, una ruta dura pels km inicials, la distància, però assequible pel que refereix a desnivell. Trams de tots els tipus, pista, corriol, trialera, carretera, riera, amb pedra, amb grava, rocós, pla, pendents fortes, suaus, en definitiva molt i molt variat, però el que més destaca son les primeres pujades de roca solta, on cal tenir una bona tècnica i força. No gens recomanable fer-la en època d'estiu, doncs com ja he dit és una ruta llarga, en la que segur que enganxes les hores fortes de sol, i això pot convertir-se en un inconvenient important, però per el que demés respecte, a banda de no gaudir de bones vistes, una prova totalment recomanable als amants del btt de llarga distància.

Cursa aniversari Terrassa Sports

2011-06-11T16:40:00.000+02:00

Després de moooolt de temps sense fer cap cursa "curta", aquest dijous tocava fer la cursa de l'aniversari del Terrassa Sports. No és una cursa propiament dita, ja que no portem dorsal i el premi és una coca cola i quatre patates per a tothom, però com és normal, al final, et piques.
La convocatoria feta per en Jaume Leiva, va aconseguir reunir practicament 100 persones. El recorregut, d'uns 5,8 km +o-, mig pista mig asfalt, tipus cross, amb les seves pujades i baixades.
La cursa va començar sense ningú que vulgues tirar, així que pràcticament fins la meitat vam anar a un ritme relativament comode, sobre els 4'00. A partir d'aquí la gent va començar a tivar fort, donant-me un ritme mig total de 3'45, amb un temps de 21'50.
Content perquè després de dies sense fer massa series ni apretar gaire en els entrenos curts vec que encara estic prou ràpid xD.

Per cert, si voleu podeu donar suport a una iniciativa que s'ha començat fa molt poc per a donar suport i intentar augmentar una mica la difussió del que és un grandíssim atleta i millor persona, Jaume Leiva. Només heu de fer-vos amics de "I run with Leiva"

Tramunbike 2011. Una mala experiència

2011-06-05T23:17:00.005+02:00

De matinada la jornada ja no pintava gaire bé. Eren les 5.45 del matí i el xàfec que queia era important. Mentre anava cap a casa el Sergi el truco, em diu que no em preocupi, que a Olot no plou i que la pedalada anirà bé. La veritat és que de raò no li ha faltat. Al arribar a Olot el temps era més que correcte, fins i tot idòni per muntar en BTT sense passar calor.

A la sortida alguns "curtis" de la zona ja es deixaven veure amb les seves flamants màquines, altres lluien una Btwiner com si allò no anès amb ells, però en general l'ambient que es respirava era bó. L'speaker del Club Ciclista de Fornells dona la sortida amb marcat accent gironí, i la gent es llença a mossegar només sortir. Nosaltres, que casualment hem anat a parar a primera fila, ràpidament ens veiem relegats a posicions mitges del pelotón. La pujadeta de 8km fins l'entrada a la muntanya m'ha fet fins i tot pensar que seria un bon dia de BTT, greu errada.

A partir d'aquí comença lo bó: Com ja ens havia passat a Les Franqueses del Vallès o, en certa mesura, a Prats de Lluçanès, el fang s'ha apoderat de la muntanya i quan et trobes en una situació així en una marxa 80% corriol, i a més pràcticament inciclable, un matí de BTT es pot tornar en un infern. Les caigudes, les punxades i les aturades entre els participants s'han anat succeïnt al llarg de la cursa (sí, jo també he participat tant en les punxades com en les caigudes :D ) i pedalar més de 200 metres de forma continua era pràcticament impossible. Només en alguns moments en els que hem agafat alguna pista més ample és quan realment hem disfrutat.

El Sergi i jo hem decidit anar junts tot el camí, doncs era més aviat tonteria intentar fer "algo" en aquella marxa. Finalment, i per més que ens dolgui, al kilòmetre 35, a l'arribada a l'Hostal del Fang (mai millor dit) hem decidit agafar el carrilet fins a Salt, doncs d'altres participants ja ens havien advertit que ens esperava una part molt dura si voliem completar la prova.

No em estat els únics, ja de bon començament un parell de participants s'han sumat a la nostra iniciativa, i encara hem trobat algun més de camí. Com bé apuntava un d'ells: Una retirada a temps, és una victòria.

D'aquesta sortida he tret dues conclusions clares:

1- No tornaré al Tramunbike
2- Seré selectiu amb les curses que faig. La meva modalitat és el rally i la llarga distància, que s'obri el cap un altre.

Ara ve l'apartat de queixa: No entenc com la Federació accepta que una marxa es realitzi sobre el nom "GRAN FONS" quan l'últim que hem fet ha estat precisament FONS. S'ho haurien de fer mirar, perquè aquesta prova en tot cas seria d'enduro o d'all mountain si m'apretes...en fí aqui queda dit.

Finalment 61km i 1300 m. de desnivell positiu, obviament a peu. Sentint-ho molt, no recomanaria aquesta marxa a ningú.

Dani Martos - KST -

Project Aura

2011-06-02T12:32:00.000+02:00

Interessant iniciativa que ens arriba des dels Estats Units, més concretament des de Pensilvània.
Potser és una mica freak, bé, segur que ho és, però amb aquest sistema de ben segur que els cotxes ens veuran venir.
Crec que a hores d'ara no ho podreu trobar a cap botiga, però si en voleu més informació aquí podeu contactar amb els seus autors http://surg2011.tumblr.com/

Project Aura: Bicycle Safety Lighting System from Project AURA on Vimeo.

Ronda del centenari del C.E.T, crònica

2011-05-30T12:43:00.000+02:00

Després de la celebració de la Champions del Barça, va ser especialment dur llevar-se a les 6 del matí per anar a fer la marxa del centenari. Tot sigui pel C.E.T.

La ruta, en principi era pensada per a fer caminant, però com ja comença a ser normal en aquest tipus de marxes, sempre n'hi ha uns quants que la fan corrent, i aquest va ser el meu cas.

Dir que que, en general , la marxa va estar molt ben montada, l'única pega van ser les males indicacions en alguns trams, més que res de cara a la gent que la vam fer corrent, ja que quan vas per feina, o esta tot molt ben marcat o segur que et desorientes. I això és el que em va passar 2 vegades, fet que em va comportar fer gairabé 3 km més, "de regal". A més, algun desgraciat amb molt poca feina es va dedicar a treure les cintes en algun tram.

La sortida, oberta de 7 a 8, va fer que la majoria dels caminants/corredors sortíssim molt desperdigats. Des de la seu del Centre vam enfilar cap a la Mola, passant per can Torres, pista i corriols. De la Mola a la cova del drac, Montcau, i la Mata, on vam poder refer forçes. Aquí és on van començar el problemes, la tendinitis va reparareixer, lleu, però ja estava alla, km 20.

La ruta continuava cap a l'Alzina del Vent, i la font de la Pola, indret inmillorable per a carregar aigua. Aquí ja vaig començar a patir, la tendinitis em fotia unes rampes que em deixaven pràcticament coix. Arrivant a la casa del l'Obac, cap al Km 33, els pensament d'abandonar m'envaien cada vegada que m'havia de posar a caminar per culpa dels dolors fortíssims. Allà em van donar un anti inflamatori, i no se ven bé com vaig poder arribar al final de la ruta.

44.5 km, 2000 metres de desnivell positiu, i la cama ben fotuda son els resultats de la marxa. Problablement aquesta setmana m'hauran de tornar a infiltrar....mal rotllo.

A més a més demà tinc hora amb el podòleg a veure si trobem solució a aquesta puta tendinitis que m'esta amargant l'existència des de la marató de Barcelona.

DESCARREGAR RUTA

Mura, Talamanca i Rocafort : 3 pobles de mala mort!

2011-05-29T17:16:00.004+02:00

Tal com la dita que m'havia recitat sempre la meva avia, Mura Talamanca i Rocafort, són ben bé 3 pobles de mala mort. Avui, des d'enfilant el camí, un servidor (en Barba) i en Martos, ho hem pogut comprovar in situ.

A les 7:50 am, el sr. Martos més puntual que un rellotge ja m'esperava per carregar les bicis al cotxe i pujar cap a Mura, amb unes ansies de pedalar que portava masses dies reprimint. Així doncs, a les 8:45 ja estàvem al punt de partida, amb les màquines llestes i les ganes començar a enfilar a peu de camí. No és la primera sortida que fem per la zona, però avui el meu instint orientador no estava molt fi, així que tota la responsabilitat cartogràfica ha recaigut sobre el magnífic GPS del Martos, que com era d'esperar ha estat a l'altura de la situació, conduint-nos per la zona amb total rigorositat, i sense jugar-nos cap mala passada.

Tot i que jo recordava que la zona era més aviat planera, sortint de Mura hem iniciat el trajecte per un terreny prou irregular, continues pujades i baixades, perfectes per anar escalfant motors i entrar en matèria. En poc més d'una hora ja érem a Talamanca. En una suau pedalada de reconeixement hem pogut observar les pintoresques formes dels seus edificis, mentres pujàvem pels seus carrers, però en un tres i no res ja l'havíem deixat enrere (i és que no cal dir que no destaca pas pel seu tamany), i ens dirigíem per una pista, aquest cop sí, més planera fins a Navarcles.

Resseguint els senders a una velocitat considerable a causa de l'ansia del sr. Martos, hem arribat a Navarcles en un temps rècord, on hem fet una breu parada per fer un mos, i hem decidit seguir la nostra ruta, ja que tot i ser el poble més gran del recorregut, tampoc se'l pot fer destacar per l'encant que desprèn. Sortint hem creuat el bonic pont vell, i hem encaminat la ruta de nou cap al parc, deixant Manresa a una banda, i la magnífica imatge de les muntanyes de Montserrat a l'horitzó com a element decoratiu pel transcurs del trajecte restant.

Seguint una pista bastant regular, amb una pujadeta final hem arribat fins a Rocafort, el 3er poble de mala mort ! Allí hem comprovat que efectivament els habitants d'aquests 3 pobles tenen un greu problema d'abastiment, ja que s'aixequen al mig del no res, i no disposen d'allò que per tots els acostumats a viure a la ciutat podem considerar serveis bàsics. No obstant, de ben segur que no ens tenen gens d'enveja, perquè la pau i tranquil·litat d'aquests indrets supera de bon troç el preu d'haver de fer 25 km per anar a comprar el pa.

Així doncs des de Rocafort hem baixat cap a l'últim tram de camí que ens duria cap Mura, però just quan ja el teníem al costat, la ruta ens ha preparat una sorpresa final. I és que les nostres cames ens demanaven una mica més de desnivell, així que en comptes de baixar, hem pujat. Amunt amunt amunt, fins a borejar un magnífic turó, qual nom m'ha estat impossible recordar o trobar als meus mapes, però amb unes vistes impressionants al Montcau, Montserrat i tota la zona del parc, des d'un punt de vista privilegiat a més de 700 m d'altura. Un cop consumides les ganes de pedalar verticalment, una baixada fins a Mura ha posat el punt i final d'aquesta bonica ruta que hem sentenciat amb menys de 4 hores.

A destacar l'immillorable temps que ens ha fet, òptim per pedalar, amb núvols tapant el cel durant tot el matí, però sense ni una sola gota. Llàstima que les fotos no quedin tant boniques, però quan et trobes en la situació, la temperatura s'agraeix moltíssim.

Crònica by Joel Barba

Descarrega't el track

Ronda Excurcionista del Centenari

2011-05-26T11:18:00.000+02:00

Aquest proper diumenge dia 29 el Centre Excurcionista de Terrassa organitza la Ronda Excurcionista del Centenari. És una marxa de 41.2 kilòmetres i 2000 metres de desnivell acoumulat que pretén repetir la primera marxa realitzada pel Centre, en motiu del seu 100ª aniversari.

Des d'aquí volem animar a tothom qui ho vulgui a participar-hi. La sortida serà de 7 a 8 del matí, així hi ha una mica de marge per a que tothom surti a l'hora que més li convingui.

Des d'Enfilant el camí volem donar-hi ple suport, així que hi pendrem part, suposo que a primera hora, corrent/trotant. Ens faria moltíssima il-lusió que algu s'hi apuntés, i encara més que algú és decidís a fer-la corrent amb nosaltres.

Aquí teniu tota l'informació:

SORTIDA I ARRIBADA : CENTRE EXC. TERRASSA, Carrer Sant Llorenç 10, Terrassa.
Hora de sortida de 7 a 8 del matí.
Longitud 41,520 kms
Temps : entre 10 i 12 hores aprox.
Dificultat : mitjana
Desnivell acumulat 2060 mts.

PREUS :
ADULT INSCRIPCIÓ ANTICIPADA 10 EUR
MENORS DE 14 ANYS INSCRIPCIÓ ANTICIPADA 6 EUR
ADULTS INSCRIPCIÓ EL MATEIX DIA 12 EUR
MENORS DE 14 ANYS INSCRIPCIÓ EL MATEIX DIA 8 EUR
ASSEGURANÇA 1 DIA 2 EUR.

Inscripcions a la Secretaria del Centre Excursionista o transferència bancària abans del 26 de maig al compte 2107 1000 43 3305804844 amb la referència RONDA EXCURSIONISTA, el vostre nom i el nombre d'assistents (recordeu portar el comprovant) o bé a la sortida de la Ronda Excursionista

Off topic: Despedida!!!

2011-05-23T08:57:00.000+02:00

Aquest cap de setmana no hi ha hagut massa esport per part de la major part dels membres d'Enfilant el camí, ja que ens trobàvem tots inmersos en una prova llarga i dura, en la que no tots els assistents van arribar a ser "finishers".... i aquesta prova no era altre que el meu comiat de solter.
Com que diuen que una imatge val més que mil paraules...aqui va

No entrarem en detalls...

L'entrenament ciclista en sala. PART I

2011-05-19T15:53:00.004+02:00

Des d'avui mateix m'he proposat escriure una mica sobre l'entrenament en sala. Per començar heu de saber que jo no sóc preparador físic, però si esportista, i que tot el que proposaré a continuació és allò que he anat recollint de diverses fonts (intercanvi d'experiències amb altres companys/es, llibres sobre ciclisme i fòrums d'internet), i que la meva intenció és, a més d'explicar el que per a mi és una planificació bàsica, rebre un feed-back de gent que també practiqui el ciclisme o que hi entengui sobre el tema per millorar-ho. Per tant, sobre tot el que escriuré a continuació espero rebre les vostres aportacions.

L'entrenament en sala

Molts de nosaltres, que treballem o estudiem durant el dia, i que només disposem d’horaris nocturns per entrenar, optem per anar al gimnàs a entrenar entre setmana. Una vegada allà se't plantegen vàries opcions, la primera és entrenar en solitari, en una bicicleta estàtica (a ser possible d'spinning) i la segona és anar a les activitats de ciclisme en sala programades pel propi gimnàs (normalment spinning).

L'entrenament en solitari: Les rutines i les sèries.

Aquest tipus d'entrenament pot arribar a ser bastant avorrit tot i que portis un mp3, per marcar-te el ritme o per distreure't, no deixa de ser un tipus d'entrenament monòton, però que a la vegada és el més efectiu que hi ha ¿Perquè? Perquè cadascú sap quines son les seves sensacions aquell dia i quines son les seves limitacions personals a l'hora de practicar l'exercici i fins a on vol arribar.

Donant per fet que tenim el tema de l'alimentació i la hidratació clar, és molt important entrenar sempre amb pulsòmetre. Fer-ho sense moltes vegades pot ser sinònim de res. Quantes vegades hem vist que una persona arriba al nostre costat, et mira de reüll, i comença a pedalar com una bèstia (sense previ escalfament) durant 20 minuts?? Jo n'he arribat a comptar fins a 4 de diferents en una mateixa sessió d'entrenament. A més, durant l'estona que està pedalant no està sempre Al màxim, sinó que el seu exercici és fluctuant i moltes vegades ha de realitzar moviments antinaturals amb l'esquena o de posicionament sobre la bicicleta, per després acabar amb la llengua fora fent quatre abdominals comptades i anar-se'n a la dutxa. Per a mi, això només té un nom: LOSER.

Rutines

L'entrenament en sala, segons com jo l'entenc, es pot realitzar bàsicament de dues formes: Les rutines i les sèries. Moltes vegades s'utilitza indistintament el mateix nom (rutina o sèrie) pel mateix tipus d'entrenament, però a mi m'agrada referir-me a les rutines quan parlem l'entrenament més lligat al fons, i a les sèries com l'entrenament més focalitzat en treballar la nostra capacitat anaeròbica.

Les rutines, que és el tema del que avui començaré a parlar, com el seu nom indica, es basen en intervals més aviat "llargs" de temps on ens hem de centrar a arribar a un nivell d'esforç X, que mesurarem a través de la nostra freqüència cardíaca (FC). Les rutines acostumen a realitzar-se per augmentar el fons del ciclista, la capacitat d'aguantar a un mateix ritme una tirada més llarga, tot i que també es treballa (a intervals més reduïts de temps) altres habilitats com la força.

Els temps i freqüències que es detallaran a continuació només pretenen ser una referència. Cadascú, segons les seves sensacions i la seva capacitat ha d'establir exactament per on es mourà durant l'entrenament. També val a dir que hi ha diversos nivells d'entrenament, doncs no tindrà la mateixa capacitat una persona que va 3-4 dies al gimnàs + la sortida del diumenge, que una persona que només pot anar 1 o 2 vegades al gimnàs + la sortida del diumenge. Malauradament jo encara em trobo al nivell d'1 o 2 sessions + sortida diumenge (tot canviarà).

Nivell d'entrenament 1 (1-2 dies per setmana)

5 minuts d'escalfament fins arribar al 55 - 60 % de la FCM (Freqüència cardíaca màxima)
40 minuts entre el 60% i el 75% de la FCM - esforç moderat
10 minuts entre el 75% i el 85 % de la FCM - esforç intermedi
10 minuts entre el 60% i el 75 % de la FCM - esforç moderat
---si queden forces----
5 minuts per sobre del 85% - esforç alt
5 minuts de refredament per sota del 60%

10 -15 minuts d'estiraments

Si portem uns dies realitzant aquesta rutina i volem anar una mica més enllà podem fer un entrenament intermedi que no seria pròpiament un nivell 2, però que s'aproparia. És el següent:

40 minuts entre el 60% i el 75% de la FCM - esforç moderat
10 minuts entre el 75% i el 85 % de la FCM - esforç intermedi
10 minuts entre el 60% i el 75 % de la FCM - esforç moderat
10 minuts entre el 75% i el 85 % de la FCM - esforç intermedi
10 minuts entre el 60% i el 75 % de la FCM - esforç moderat
---si queden forces----
5 minuts per sobre del 85% - esforç alt
5 minuts de refredament per sota del 60%

10-15 minuts d'estiraments

El pròxim dia rutines i sèries, els nivells 2 i 3....

Isostar Desert Marathon, inscripció feta!!!

2011-05-18T10:27:00.000+02:00

Després d'un petit canvi de plans, i gràcies a la inmensa comprenció i paciència de la meva futura dona, al final Enfilant el camí tindrà representació a la Isostar Desert Marathon, aniré a la versió "curta", de 40-45 Km.

Des del primer dia que vaig veure que feien aquesta cursa he anat seguint tota la informació que ha anat penajant l'organització, així com els blogs de diversos companys que també hi seran, i em moria de ganes de poder-hi anar. A més serà un gran dia ja que em retrobaré amb algun amic del Bloggers Running Team (en Carles Aguilar), i tindré l'oportunitat de conéixer d'altres (en Jose, http://3trixo.blogspot.com/) Al final doncs, he estat de sort!

Ara tocarà variara una mica els entrenos, més que res incloure alguna tirada llarga més del que tenia previst i fer-la amb una mica de pes. Pel tema de la calor que farà al desert, per força ja començo a entrenar-ho una mica, ja que els meus horaris són els que són, i com que cada dia corro entre les 14:00 i les 16:00, això serà un punt a favor.

Així que ens veiem als Monegros!!!!

Kilian's Quest "Bruno Brunod"

2011-05-16T16:50:00.000+02:00

Continuem amb la saga dels Kilian's Quest, on en Kilian coneix l'home que el va inspirar

Nou col-laborador, Industrias Gráficas Galileo

2011-05-15T20:48:00.000+02:00

Des d'Enfilant el Camí volem agraïr a Industrias Gráficas Galileo, de Ripollet, l'ajuda que ens ha brindat en l'elaboració de les nostres equipacions per a la temporarda 2011/2012.

En el temps que córren , amb les dificultats econòmiques que tots patim, no podem més que treure'ns el barret devant d'aquesta empresa, que fent un gran esforç, col-laborarà amb nosaltres.

Així doncs ja comptem amb l'ajuda de dues petites empreses, 41°North i Industrias Gráficas Galileo, joves emprenedors que creuen que l'esport és una de les millors maneres de promocionar-se.

Nosaltres estarem encantats de lluir els seus logos en les nostres equipacions.

Moltíssimes gràcies!!!

Video resum Titan Desert

2011-05-14T11:05:00.000+02:00

Us deixo amb uns molt bons resums emesos al canal Esports 3 de la Titan Desert. Prova mítica, on sens dubte algun dia hi haurà representació d'Enfilant el camí.
En els videos podreu veure la 1ª, 2ª i 4ª etapa.

Lliga Catalana de curses d'ultraresistència

2011-05-12T10:19:00.000+02:00

La llarga distància esta de moda, això és un fet, i amb la coordinació de la FEEC neix la Lliga Catalana de Curses d'Ultraresitència. Crec que és una gran noticia per a tos als aficionats aquest tipus de curses ja omple el buit que ara mateix hi havia en aquesta modalitat, a cavall entre les caminades de resitència i les curses de muntanya.

Aquesta és una iniciativa pionera a l'Estat espanyol, i de ben segur serà un èxit. Ara meteix el calendari el composen 5 curses, i segur de cara a l'any que ve n'hi haurà alguna més.

Aquest cap de setmana hi haurà la primera de les curses, l'Ultra Trail de Barcelona, 106 km 4000 D+ .

14 de maig: I Ultra Trail de Barcelona (CE Torrellenc, CE Begues i CE de Sitges). 106 km i + 4.000 m de desnivell.
4 de juny: II Ultra Trail Coll de Nargó (Ass. Esp. EKKE Lleida). 95 km i + 4.500 m.
2 de juliol: XXI Travessa Núria-Queralt (Ass. Muntanyencs Berguedans). 95 km i + 5.200 m
27 d’agost: II Ultra Trail de l’Emmona (UE Sant Joan de les Abadesses). 120 km i +7.500 m.
15 d’octubre: III Ultra Trail Serra Montsant-Priorat (Agrup. Cultural Vila-seca SE). 97 km i + 3.500 m.

Josef Ajram Epic 5 Finisher!!!

2011-05-11T08:34:00.000+02:00

Per a qui a dia d'avui encara no sapiga que és Epic 5, els hi explicaré. És una competició que va acabar ahir, en la que els 5 super atletas invitats han hagut que fer 5 Ironman (3km swim, 180 bike, 42.195 run) en 5 dies consecutius. A més a més, per si això fos poc tot això cada un dels Ironmans s'ha fet en una illa diferent de Hawai, fet que ha obligat als participants a agafar un avió cada dia al finalitzar la prova.
El fet és que no es tracta d'una prova competitiva, ja que l'idea és que tots 5 poguéssin finalitzar-la, per tornar a la "puresa de l'esport", sense corono ni classificacions (tot això hem recorda, en menor mesura, al 1/2 ironman ludico-festiu organitzat fa un més pels Koalas)
Des d'aquí felicitat a Josef Ajram, així com als altres 4 esportistes. Per treure's el barret!!!!

Kilian's Quest "Back to the roots"

2011-05-10T11:24:00.000+02:00

Comença la nova temporada dels Kilian Quest

Sortida per la Serralada del Garraf: Costa Fustera

2011-05-08T23:03:00.005+02:00

Tot i que la pluja portava amenaçant des de dissabte al matí, ja fa dies que tenia pensat realitzar el recorregut de la prova Costa Fustera del circuit Gran Fons, prova que es va dur a terme el dia 3 d'abril i a la que no vaig poder acudir perquè tenia compromisos familiars.

De bon matí semblava que la pluja havia parat, però al arribar a Sant Climent de Llobregat ha tornat a començar. Gràcies a que es tracta d'una ruta 95% pista la pluja no ha estat un gran inconvenient més enllà del fang i l'aigua, que ha durat fins les 10 del matí.

La primera part d'aquesta volta (10 km) és potser la part més dura, ja que és una pujada per camins de pedra que no deixen pedalar de forma constant. A partir d'aquest punt comença la pista, que dura pràcticament fins al final del recorregut.

Al final de la sortida, un intent de tornar al cotxe de forma més ràpida, pel camí ral, ha provocat l'efecte contrari, així que he tingut que "menjar-me" 15 km. finals de carretera per arribar al cotxe. Però no passa res, he aprofitat per fer una mica de fons, que sempre s'agraeix.

Al final han sortit 80 km i uns 2000 metres de desnivell positiu acumulat.

Us deixo la ruta!! D'aqui poc també disponible a l'apartat de tracks!!

Dani Martos -KST-

Busquem patrocinadors

2011-05-06T12:20:00.000+02:00

Des de fa dies www.enfilantelcami.com estem dissenyant equipacions per a les nostres sortides, entrenos i curses. Estem mirant proveidors, tallatges, dissenys, i també patrocinadors. Tots sabem que corren temps dificils per a les empreses, però tampoc no demanem gaire. Busquem alguna empresa que vulgui participar en la producció de les equipacions, en major o menor mesura, tot es pot parlar. Sabem que és una difícil busqueda, però de fet, el "no" ja el tenim, i per probar-ho no hi perdem res. Intentarem donar-li la màxima difussió possible, tan a través del blog, com del Facebook.
De moment ja comptem amb la col-laboració de 41°North , a qui agraïm molt el seu interés.

Interessats podeu enviar un mail a admin@enfilantelcami.com

Moltes gràcies

Tancades les inscripcions Cavalls del Vent

2011-05-05T09:51:00.000+02:00

Ja han tancat les inscripcions per a Cavalls del Vent. 700 participants, en poc més de 10 dies, impresionant l'acceptació que ha tingut aquesta cursa. I es que si parles amb qualsevol persona que hagi participat en alguna de les dues anteriors edicions tothom coincideix en que és un dels ultras més macos que hi ha per Catalunya, a més de la impecable organització. A més el fet que sigui una cursa, i no una caminada com podria ser la Matagalls-Montserrat, fa que és comenci ben d'hora al matí i no al vespre, i que bona part d'ella es corri de dia, fet que et permet gaudir molt més del paissatge.

Us deixo amb un video altament motivador per tots aquells que hi esten inscrits, queda molt, ho se, però al ser la meva primera prova de llarga distància no puc evitar pensar-hi constantment.

Trail de la Mola

2011-05-01T18:26:00.001+02:00

Per fi ha caigut la ruta que feia dies que tenia al cap. A les 8:30 ja estàvem amb en Xavi a la casa de l'Obac per fer la ruta.

Hem començat a córrer molt suau perquè teniem por que la meva tendinitis ens xafés el dia, però al final amb molt de compte hem pogut acabar la sortida.

El recorregut ha estat de la Casa de l'Obac al Coll d'Estenalles seguint el GR 5, d'allà em pujat a la Mola. Alla hem fet un gotet de vi ja que m'he deixat a casa la vota de vi, plena, a la nevera!!!! (cagunlaputa!!!!) Sort que allà dalt hi ha un bar i ho hem solventat, almenys parcialment xD

Un cop entrats en calor un altre cop cap avall però per l'altre cantó fins a Can Robert, des d'on hem pujat un altre cop a l'Obac on teniem el cotxe.

En resum un dia de putíssima mare de trail running, de tranquis perquè la tendinitis no dona per més, però molt content de com a anat que que tenia aquesta ruta pendent de feia dies.

Això ho hem de repetir Xavi!!!

En total uns 29 km 1000 D+

DESCARREGAR RUTA

Pd: en Xavi ha gravat una bona part de la ruta, quan editi el video el pujaré!!!

Isostar Desert Marathon

2011-04-30T16:11:00.000+02:00

El 9 i 10 de juliol arriba la Isostar Desert Marathon, la primera carrera desèrtica en modalitat d'autosuficiència del continent europeu. El lloc escollit és el desert dels Monegros, més coneguts per molts de nosaltres per la Groove Parade, festival tekno al que no hi faltàvem fa uns anys (com canvien els temps....)

La cursa constarà de dues modalitats, la Starter, d'uns 45 km, per a als qui vulguin iniciar-se en les curses desèrtiques, i l'Ultramarató, d'entre 110 i 120 km. No cal que us digui que m'encantaria anar-hi, a la Starter, però el meu calendari aquest any m'ho impedeix, però de ben segur que l'any vinent no hi faltaré.

Avui els d'Isostar han penjat el video de promoció, i s'hem cau la baba!!!! Quina enveja tots els qui aneu! (Carles quina enveja!!!!)

En poc termps aquesta cursa serà un referent a nivell Europeu, un tastet per aquells que somiem en algun dia correr Sables.

Crònica: La volta a Menorca pel Camí de Cavalls (GR223)

2011-04-27T00:16:00.011+02:00

Els estímuls que el meu cervell va rebre abans de realitzar aquesta ruta van ser diversos: Primer la Mireia em va comentar que volia fer la volta a l’illa de Menorca en caiac, una proposta certament atractiva que no descarto per a un futur. Després li vaig comentar al meu bon amic Sergi, amb el que directament vam desestimar el caiac en favor de la BTT (la nostra gran passió) i que es va motivar, juntament amb la Neus a començar a gestionar tota la logística. Finalment, un dia vaig veure el reportatge al programa Temps d’aventura, on la biker Ruth Moll es feia la ruta com si res (Ruth, sabem que es mentida!). Tots aquests estímuls van acabar resultant un còctel d’inputs que no va poder impedir que les meves cames inquietes comencessin a demanar kilòmetres. El destí estava escrit.

Un cop muntada tota la logística, vam decidir realitzar la nostra ruta els dies 21, 22, 23 i 24 d’abril. Un equip d’allò més paritari: dos homes i dues dones, i un objectiu comú: completar la volta a l’illa de Menorca. Desafortunadament, més enllà de possibles lesions, un dels únics factors que podia espatllar-nos la festa va acabar apareixent: LA PLUJA.

Dia 1 – de Maó a Cala Tirant (Platges de Fornells) – 43 km.

El dia va començar més aviat gris, i mai millor dit, doncs la nit abans el Barça havia llençat per la borda la Copa del Rei, sempre en sentit figurat, ja que més tard en Sergio Ramos ho faria de debò, a Madrid, unes hores més tard. Tot i això ens vam aixecar ben d’hora per començar a pedalar a les 9 del matí però, un cop més, la sort no jugava al nostre favor, el meu fre de darrera s’havia espatllat de forma fortuïta. Després d’una petita xapusa vam poder posar solució al tema i vam iniciar el nostre camí des de Maó.

Els primers kilòmetres transcorren per asfalt i pistes amples i amables, quina cruel mentida, doncs encara no sabíem el que ens esperava: LES PEDRES. Gran part de la ruta pel nord transcorre per petits corriols plens d’enormes i abruptes pedres, que dificulten la marxa i fan que les estones de pedal siguin més aviat intermitents. El tram menys ciclable és el que va de Maó a Favàritx, passant per Es Grau (primers 15 km aprox.). A partir d’Addaia, el recorregut fins a Cala Tirant és molt més ciclable i ens permet gaudir molt més del paisatge, sobretot en el seu pas per Ses Salines.

Només perquè us feu una idea, el primer dia ja vam punxar 3 rodes més una altra de regal en arribar a casa!!

Dia 2 – Pujada al Monte Toro per carretera – 20,8 km.

Com ja he comentat a l’inici, la pluja queia amb força quan ens vam llevar el segon dia. Per aquest motiu, no ens vam veure amb cor de sortir de casa fins que no parés una mica, bàsicament perquè desconeixíem la ruta i perquè segons la guia de la Mireia era l’etapa menys ciclable (quanta raó!).

A mig matí la pluja va parar, deixant pas a un sol radiant. Des de que havíem sortit de Barcelona jo ja havia plantejat l’opció de pujar algun dia el Monte Toro (330 m.), que és la muntanya més alta de l’illa. Tot i que 330 m. semblen a priori una tonteria, val a dir que l’ascens es realitza en tan sols 3,3 km i amb pujades del 24%. El Sergi i jo ho, emulant els duels entre el gran Miguel Indurain i Tony Rominguer, vam superar el port amb un temps rècord, mentre que les dues noies s’ho van prendre amb una mica més de calma, essent el seu resultat també més que satisfactori només pel simple fet d'haver arribat a dalt.

Dia 3 – de Cala Tirant a Ciutadella – 41,5 km
Aquesta és sense cap mena de dubte l’etapa més dura de tota la volta a Menorca. Tot i que ja estàvem avisats de que hi havia tota una sèrie de trams amb baixa ciclabilitat, ni de bon tros imaginàvem el que hauríem de patir entre la Cala Pregonda i els Alocs.

En un principi el camí era pedregós, com de costum, però anàvem tirant. Durant els primers kilòmetres vam anar creuant platges pel mig de la sorra, experiència que resultava en els inicis fins i tot divertida. A partir de la Cala Pregonda va començar l’ascens per una sèrie de colls on gairebé havíem d’anar grimpant. No recordo el temps exacte que vam necessitar per superar aquell tram, però com a mínim van passar dues interminables hores on la ciclabilitat era totalment nul•la. De fet, he vist tracks d’altres bikers que a l’arribar a Pregonda baixen directament cap a Ciutadella per carreteres secundàries. Bona opció.

El que és indiscutible és que en tot moment el paisatge és encisador i, com a anècdota del dia, en arribar a els Alocs vam anar a demanar aigua a la única casa que hi ha. Va resultar estar regentada per una gent molt amable i simpàtica que ens va deixar menjar-nos l’entrepà al seu porxo, ens van convidar a menjar musclos de collita pròpia i ens van donar de beure. Vam compartir un bon moment que quedarà per sempre, per això des d’aquí els enviem una forta abraçada, ells saben qui són.

A partir dels Alocs un parell de pujadetes més i l’arribada fins a Cala Morell resulta molt més fàcil. El tram de Cala Morell a Ciutadella el vam fer per carretera, doncs el dia abans havíem estat a ciclos tramuntana de Maó (seu del gran Tiago BTT, amo i senyor de tots els tracks de l’illa) per reparar els frens de la meva bicicleta i ja ens havien dit que no féssim el recorregut pel camí de cavalls perquè era totalment impracticable en bicicleta.
Curiosament a Ciutadella no hi havia ni rastre d’aquell tal Sant Jordi. La seva traïció va estar a punt de causar-me algun problema al no tenir cap rosa ni cap llibre per regalar...sort que encara queden noies comprensives a Catalunya.

Dia 4 – Cap d’Artutx – Son Bou – 35,32 km.

L’últim dia de ruta vam poder pedalar a gust, per fi! Tot i que la distància recorreguda no és gaire llarga, el camí pla i pedregós que voreja el mar durant els primers kilòmetres és bastant feixuc. Més endavant, a partir de la Cala Galdana, el camí s’endinsa cap al bosc i allà és on ens va brindar l’oportunitat de pedalar de forma continuada durant bastants kilòmetres. Llàstima que la pluja va estar present durant els últims kilòmetres de la ruta.

Val a dir que durant aquesta etapa es creua per alguna de les platges més emblemàtiques del sud de l’illa com ara la Cala en Turqueta, la Macarella i la Mitjana, on a més vam tenir el privilegi d'atravessar-les pràcticament sense trobar-nos ningú (exceptuant d'alguns que festejaven abans d'hora). També cal destacar que quan ens endinsem per el bosc els camins son amples i les baixades son petites trialeres que fan que sigui un tram ràpid i divertit.

Com a punts positius d’aquesta ruta cal remarcar, en primer lloc, la bellesa del paisatge en tot el seu conjunt, i en segon lloc que, tot i la duresa i els entrebancs, el camí està molt ben senyalitzat. Pràcticament no et fa falta mirar el mapa per seguir-la sense cap mena d’ajut. Només hi ha alguns trams, que sovint son urbans, en que la senyalització desapareix. També vull afegir com a punt positiu, el bon enteniment que hi ha hagut entre els membres del grup, doncs a vegades no resulta fàcil coordinar-se entre quatre perquè tot surti bé, i felicitar a les dues noies, la Mireia i la Neus, que tot i haver-se iniciat fa poc en el món de la BTT han demostrat una actitud envejable.

El punt negatiu d’aquesta aventura, a més de la seva dificultat en alguns trams, ha estat el fet de no poder completar per molt poc tota la volta sencera, bàsicament per culpa de la pluja. Si ho tornem a mirar des del punt de vista positiu, però, això implica que algun dia haurem de tornar per fer l’últim tram.

Segur que m’he deixat moltes anècdotes i alguna informació que caldria destacar, però també considero que la màgia d’aquestes rutes és descobrir-les per un mateix. En breu tindreu els tracks penjats a l’apartat corresponent del blog, però ja es poden descarregar al meu wikiloc. Espero que els gaudiu algun dia.
Per últim, la Neus també s’ha encarregat de fer una crònica de la nostra ruta i l’ha publicat al blog que comparteix amb el Sergi.

Dani Martos KST

Pròxima parada, Cavalls del Vent

2011-04-25T20:46:00.000+02:00

Encara queda molt però ja han obert les inscripcions i estan volant, i la veritat és que em fa moltíssima il-lusió, i alhora respecte, aquest proper repte.

Ja feia temps que em voltava pel cap l'idea de provar sort en la llarga distància, i després de la trobada amb els Koalas, sabiament em van aconsellar quina era la millor ocasió per a devutar. La cursa escollida ha estat Cavalls del Vent, 85 km 6000 D+, el 1 d'octubre. No se si serà massa, pero ganes no m'hen falten. Queden casi 6 mesos, però amb la meva boda pel mig, el viatge de noces i tot el que implica, el temps passarà volant.

Així que deixem aparcat l'asfalt, que després de la preparació de la marató de Bcn ja n'estic fart, i ara toca muntanya, muntanya i més muntanya!!!